Nadal. El contrast entre l’afany consumista predominant i el fet que dóna origen a la festa és certament sorollós: un Déu que es fa home en una família modesta, que neix fora de casa, arrecerat a precari en una establia, sense pa, ni vi, ni crostes. És el moment que Déu entra en la història com un de nosaltres, com tu. L’escena de Betlem ha originat magnífiques manifestacions del geni humà, des d’un excels ventall d’obres d’art fins a inesborrables tradicions populars. I què me’n dieu de la influència de la vida –fets i paraules– d’aquell xiquet nat a Betlem?
Sí: fa feredat comprovar que les lliçons de fa vint segles han calat poc.
Fa més fàstic, però, l’esforç amb que alguns volen dissimular els motius de la festa. Parlen del solstici, de l’any que ve, de la Festa dels Nens, de la Festa d’Hivern. Season’s Greetings. Poemes, paisatges nevats, boles lluents, bombetes de colors… O aquell anunci idiota que diu “Bon què?” amb la figura d’un capó.
Potser darrera de tot plegat hi ha el lloable desig de no excloure ningú, de no imposar res. O una fina ironia. No ho sé.
A propòsit d’aquests fenòmens ‘contranadalencs’, Umberto Eco avisava al Daily Telegraph, que l’home necessita la religió. Si no la trobem o la rebutgem, li busquem un succedani. La raó, diu l’intel·lectual italià, és que ens cal resoldre el Gran Problema: com encarar la inevitable mort. Si només creus en els diners, tard o d’hora en descobriràs la seva gran limitació: no poden donar raó de la teva condició mortal ni donar sentit a la mort. Molt fotut.
G.K. Chesterton també ho deia: deixes de creure en Déu i acabes creient en qualsevol cosa. I Joan Sales, a Incerta Glòria: vés que se’n treu de creure en banderes que no coneix ni la mare que les va parir.
A Eco, que es declara fill de la Il·lustració, no li deprimeix la pervivència de la fe cristiana, sinó la proliferació de supersticions. I concloia: “Encara que he abandonat l’Església, aquest desembre, com sempre, posaré el pessebre per al meu nét. Ho farem junts, com el meu pare feia amb mi. […] Les tradicions cristianes, com a rites per entendre la mort, ténen més sentit que les alternatives purament comercials”. Amén.
Bon Nadal.
