L’1 d’octubre el tenim gravat a cops de porra a la memòria. Aquell dia vam sacsejar la bastida del Règim del 78, esquerdant els seus fonaments. Un poble mobilitzat i organitzat és imparable. Aquesta és la lliçó a retenir de la tardor passada. Tatuem-nos-la si cal per no oblidar-ho. I l’Estat ho sap, i per això la repressió ha estat quirúrgicament seleccionada. Prop de 1200 persones. Noms i cognoms. Vides. Pors i anhels. Dissimulen dispersant la repressió, però tot forma part de la mateixa causa general contra el dret d’autodeterminació.
Són tots els que aniran al Tribunal Suprem aquesta tardor. És Ginebra, Brussel·les i Edimburg. Són la Tamara, l’Adri i tots els membres de CDR perseguits i multats per accions de desobediència civil no violenta. És la Montse i la bandera de l’Ajuntament de Berga. Són tots els delictes d’odi dels que ens acusen als que només volem parlar de vida. És el nas trencat de Jordi Borràs i la impunitat de les forces d’ocupació. El seu problema no són els llaços grocs, és la vergonya que tenen quan demanem “llibertat presos polítics” amb ells.
Cap de nosaltres pot anar a cap judici a defensar-se. Cal acusar un sistema podrit, corrupte, mafiós, autoritari, violent, injust i parcial. Qui serà jutjat és l’Estat, tantes vegades com ens citin a declarar. No ens amaguem. Si ens jutgen tribunals polítics la defensa no pot ser jurídica, sinó col·lectiva, assumint que més enllà de les nostres vides hi són els drets i llibertats de totes.
En aquesta causa general contra el dret d’autodeterminació no es tracta només de reaccionar contra unes sentències injustes ja escrites. Es tracta de ser-hi, mobilitzats, des d’aquest mateix onze de setembre. Es tracta d’organitzar-se per tornar a alçar-se, ara que sabem en què som forts i l’Estat és feble. Tal i com ho vam fer l’octubre passat. Es tracta de cuidar-se els uns als altres, sabent que de la nostra unitat neix la nostra fortalesa, sobretot ara que hem vist que amb el PSOE la repressió i el xantatge continua i el diàleg és de sords.
La millor manera de fer que el patiment de tots els represaliats no sigui en va aquest onze de setembre és seguir fermament la lluita pel dret d’autodeterminació. Aquesta Diada Nacional no va de llibertat presos polítics, va del motiu pel qual són a la presó.
