Des de dijous tenim encara més por. M’entendrà qualsevol dona. A cap de nosaltres li agradaria creuar-se amb cinc energumens pels carrers de qualsevol ciutat o poble, passats de tot, a les tantes de la matinada. Una por que moltes dones hem patit sovint: la de tornar soles a casa i trobar-te pel camí amb qualsevol degenerat. Canvis de vorera, acceleració del pas… Accions en la gran majoria d’ocasions injustes, però que s’han convertit en una manera de fer habitual de moltes de nosaltres. I que, des d’aquest dijous, s’ha incrementat. És del tot indecent i absolutament indignant que en aquest Estat hi hagi uns jutges que tinguin els pebrots de dir que no hi ha violació en l’actitud dels cinc nois de ‘La Manada’ i que, fins i tot, un d’ells consideri que cal emetre un vot particular per deixar constància que el que veu ell en el vídeo no és una noia indefensa que està sent violada, sinó “jolgorio”. “Jolgorio”, diu. Increïble.
Des de dijous, la por s’ha fet concreció per a moltes de nosaltres. S’ha concretat en la cara dels cinc animals de ‘La Manada’ que durant tot el judici no han mostrat cap mena de penediment. Tot al contrari. Han defensat que ella estava encantada. I ho han mantingut fins el final. I, esclar, per això li van robar el mòbil… I s’ha concretat també en aquesta justícia absurda que desprotegeix la meitat dels seus ciutadans.
Des de dijous sabem que un fantasma ronda per aquest Estat. És el de l’arbitrarietat a l’hora de perseguir i jutjar les agressions contra les dones. L’única diferència és que aquesta vegada estan xocant contra milions de dones conscients i mobilitzades. I no ens impressionen ni les seves togues ni els seus rituals. Ara sabem que aquests magistrats només són una ‘manada’ que en protegeix una altra.
