L’Estat assetja el resultat de les eleccions del 21 de desembre i ho fa substituïnt les porres del Piolin per jutges i fiscals. És una acció de desgast que té com a objectius immediats la fatiga de les bases socials de l’independentisme i l’eliminació dels lideratges polítics actuals, amb l’esperança de facilitar, algun dia, un tomb institucional. D’alguna manera es tracta de la mateixa estratègia que es va aplicar al País Basc, amb l’eliminació del lehendakari Ibarretxe i el que significava a través de la pressió política contra el PNB i l’assetjament policial i judicial contra l’esquerra abertzale.
En aquest sentit, calen respostes ràpides i unitàries. Jordi Turull és un candidat en la línia de la legitimitat republicana i pot ser investit pel Parlament sense que això impliqui més conseqüències penals contra ningú. A més, la seva investidura equival a un gest rotund d’afirmació de la legalitat catalana sobre l’arbitrarietat judicial de Madrid.
La normativa del Parlament no accepta les inhabilitacions preventives, com no ho contempla cap legislació mínimanent respectuosa amb la discrepància política. Hi ha pressa per aplicar la raó.
