En el pròleg de El manifest antiadultista escrit l’any 2014 es pot llegir «els adults i el seu sistema ens converteixen en la seva propietat privada, fins que assolim l’edat suficient per haver pogut modelar la nostra visió del món». El seu autor, un jove de 17 anys anomenat Alexanthropos Alexgaias, ofereix un argumentari per a denunciar quin dret tenen els adults per decidir pels joves. Fa pocs dies, vàrem llegir amb sorpresa el cas de Raphael Samuel, un noi que ha denunciat als seus pares al·legant: «vull que la gent s’adoni que he nascut sense el meu consentiment». Aquestes dues visions ens permeten observar com alguns joves estan replantejant i obrint el debat sobre l’edat adulta i l’adolescència.
Són visions que impliquen una esmena a la totalitat sobre la frontera entre el que anomenem joves i adults. No es tracta només d’una provocació sinó d’una advertència als adults que cada vegada estan més lluny del món que volen llegar als joves. Aquest al·legat contra el món adult vol posar l’èmfasi en el fet que l’egoisme dels adults està trucant, no només el seu futur, sinó també el seu passat. Les seves demandes són més un crit que una petició. Un crit de protesta sobre l’adultocentrisme i les seves formes de discriminació basades en l’ostentació i en prioritzar el valor dels diners, del poder i tenir accés a majors drets que els joves. Podríem arribar a pensar que totes dues visions sobre el món adult són producte de les xarxes socials, que es mouen al voltant de l’espectacle de les seves causes per visibilitzar una problemàtica absurda i improductiva, sense recorregut.
No obstant això, una nova notícia ens alerta que estem davant d’una sèrie de fets que hauríem, com a mínim, d’assenyalar-los com a símptoma que s’està aixecant una nova revolta. «Sóc una nena que diu que altres persones estan robant el meu futur» va expressar la jove Greta Thunberg al costat del parlament suec, envoltada d’altres nens de no més de quinze anys. La seva protesta va dirigida a denunciar el canvi climàtic i la manca de voluntat per aturar-lo. En la seva protesta va plantejar aquesta potent imatge política: «no hauríem d’haver de faltar a classe per lluitar contra el canvi climàtic propiciant una vaga escolar pel clima». Aquesta iniciativa ha forjat un moviment juvenil de lluita contra el canvi climàtic. El seu pare explicava sorprès: «va començar el 20 d’agost. Pensàvem que estaria aquí una estona, que tornaria a casa per dinar, però no. I el mateix l’endemà».
Són actituds que, a diferència dels programes de televisió, on apareixen nenes i nens prodigi que imiten els comportaments de la gent gran, qüestionen l’autoritat dels adults i la seva capacitat en la presa de decisions. Accions com el que ha passat en les manifestacions de Madrid contra el canvi climàtic (també n’hi va haver a Barcelona), on segons la policia nacional, més de 4.500 joves es van dirigir fins al Congrés dels Diputats i van cridar: «no ens representen». Aquests exemples són algunes iniciatives que permeten mostrar que els joves d’avui no busquen enderrocar el règim establert o destruir el sistema, sinó canviar la forma en què els adults governen.
