Contra el masclisme subtil, també

"Sobretot, sobretot, sobretot, que el 8-M no acabi el 8-M"

La d'aquest dijous serà una jornada històrica per al feminisme. La vaga general de dones que s'ha convocat a desenes de països d'arreu del món no ha estat organitzada ni per partits polítics ni per sindicats, i aplega entitats i persones d'ideologies totalment diverses. De fet, són nombrosos els col·lectius professionals que s'hi han sumat, des del món de la comunicació fins el de l'educació, tots amb un mateix objectiu: la lluita pels drets de les dones i per equiparar-los als dels homes, en tots els àmbits.

 

Per tant, del tot d'acord amb aquesta reivindicació. En una entrevista amb 'El Món', Magda Oranich -militant històrica pels drets de les dones- constata que ara la lluita feminista és molt difícil, perquè en matèria de lleis, ja no n'hi ha que discriminin homes i dones. En canvi, avisa que de paranys n'hi ha, i molts, i deixa clar que hi ha un masclisme social que encara cal combatre amb força. Per suposat, la lluita no s'ha acabat. Hi ha situacions quotidianes que acceptem gairebé sense adonar-nos-en, però són símptomes de realitats molt més profundes. Per exemple, ja n'hi ha prou d'anar a un restaurant amb un home i que el cambrer o sommelier ni tan sols et vegi a l'hora de tastar el vi pel simple fet de ser dona. Tot plegat per a, una mica més tard, portar-li el compte sempre a ell. En definitiva, ha arribat el moment d'identificar i eradicar tot aquest masclisme conscient i inconscient que només fa que perjudicar la societat sencera.

 

 

Com diu Oranich, ara la lluita és d'un altre tipus. Ja no es tracta d'intentar derogar lleis que discriminin per raó de gènere, ara toca un canvi de mentalitat en la societat, però també cal que això es tradueixi en normes que facin efectius aquests drets. Per exemple, Islàndia ha fet un pas més en la lluita per a la igualtat entre homes i dones en convertir-se en el primer país del món amb una llei que exigeix a les empreses que demostrin que els seus treballadors cobren el mateix sou per la mateixa tasca amb independència del gènere. És una via possible.

 

El 8 de març d'enguany és un gran pas endavant, i aquesta reivindicació ha arribat per quedar-s'hi. Però no n'hi ha prou amb aturar-ho tot, també cal lluitar amb propostes concretes que incomodin -ep, i que incomodin molt- al poder. I, sobretot, sobretot, sobretot, que el 8-M no acabi el 8-M.

 

Comentaris