El context Trump

"Segons com vagin les coses als USA el mes de novembre i desembre, segons com ens puguin seguir controlant gràcies al coronavirus, arribarà el moment Ayuso"

Ayuso, la demencial presidenta madrilenya, va fer mèrits polítics gestionant el compte a twitter de "Pecas", el gos d'Esperanza Aguirre. Ha fet més coses, clar. Entre elles, dibuixar una línia que uneix el seu perfil polític amb el de Trump: no deixis mai que la realitat t'arruïni una bona estratègia política i sobretot, sobretot, aprofita tot el que puguis les palanques que et dóna el poder.

Lesmes, president corporatiu dels jutges, amagat rere l'ombra verinosa de Felipe VI, fa més o menys el mateix: aprofita que ara tens el poder, i si et discuteixen la legitimitat, oblida el que vas aprendre quan estudiaves dret. És el "gran joc" a escala espanyola, un reflex del "gran joc" a escala nord-americana. Si cal, et passes Lincoln o Suárez o Montesquieu o la mentida de la transició o el 4 de juliol per l'arc de triomf.

Són noves maneres de fer, xocants, arriscades, agosarades. Feixistes, per entendre'ns, tot i que en un cou context, amb noves formes i sempre amb el mateix objectiu: destruir les democràcies liberals, les de veritat, les que han estat el motor de progrés de la història humana. Aquesta és la línia que uneix Hitler, Mussolini, Aznar, Espe, Trump, Franco, Boris Johnson, Putin, Salvini o Erdogan... I Lenin i Stalin i Mao i Castro i el Che... I Felipe VI, no l'oblidem mai: el rei ressentit, mediocre i estrenyit.

Ayuso és una petita peça d'un tauler de joc global molt perillós. Té la cara tan dura com Trump, però a anys llum. Què més voldria ella... Però compta amb padrins i padrines, disposats a impulsar-la com a "lideresa" de l'enèsima conspiració per acabar amb la democràcia. Hi ha diners, mitjans de comunicació, xarxes de poder, que treballen per posar-la al lloc clau, si aguanta, amb una condició: ha de fer el que ells vulguin, posar-hi la cara i no tenir idees pròpies.

Quin és el model? Trump. Un home que no sabria gestionar les xarxes socials del gosset d'Esperanza Aguirre però que té moltes altres i importants habilitats.

Ayuso és l'alternativa a Sánchez (ui, quina por, les esquerres soviètiques i sotmeses als indepes catalans...). Ayuso és la dona de palla que pot posar nom i cara al colpisme espanyol que ja està pensant què pot fer si Trump perd les eleccions i planteja un cop d'estat a la nord-americana.

Aquest és el nou joc, perillosíssim: el cop d'estat al nucli del sistema democràtic mundial. Els Estats Units, agradin més o menys, són la garantia de la democràcia i les llibertats mundials, amb totes les seves contradiccions. Sense ells, seríem la Unió Europea Hitleriana, no ho oblidem. O part de la Unió Soviètica, que era el mateix, amb la bandera de la falç i el martell.

La jugada: que Trump posi en crisi, sense escrúpols, el sistema democràtic i liberal americà, i després ens aprofitem del context. Que intenti un cop d'Estat.

 

Això pot passar en poques setmanes, amb Xina, Turquia, Rússia, a l'espera. I amb la Unió Europea fora de joc, com és costum. I la Catalunya independentista encara més, un nàufrag agafat al salvavides d'un model polític liberal i progressista que s'està enfonsant. I una Espanya completament dominada per unes elits madrilenyes decidides a aconseguir, ara sí, la victòria definitiva que fa segles que se'ls escapa.

Aquest és el context Trump. Segons com vagin les coses als USA el mes de novembre i desembre, segons com siguin de descarades les elits mundials, segons com ens puguin seguir controlant -amb oportunisme intel·ligent- gràcies al coronavirus, arribarà el moment Ayuso, amb ella o sense ella, que és totalment prescindible, però amb tot el que ella representa.

Si perdem els Estats Units, estem perduts. Catalans, europeus i humans en general. El context, ara per ara, és aquest. Trump és la clau.

 

Comentaris