Consultes i partits

"Consultes i partits? Com tantes altres vegades, és un partida del set i mig. Ni passar-se ni quedar curts"

La convocatòria de les consultes d'ahir sobre l'autodeterminació va ser un èxit. I ja se sap que l'èxit té sempre molts pares i mares, mentre que el fracàs acaba sent orfe. Molts aixecaran el dit per atribuir-se o per obtenir un rendiment de l'èxit d'ahir. És natural i fins i tot legítim. Però em fa l'efecte que per al bé del procés que ahir es va consolidar, hem d'evitar dues temptacions contràries i simètriques que ens poden caure al damunt, que algunes ja començaven a treure el cap en els últims dies.

La primera d'aquestes temptacions a evitar és que els partits, alguns partits, vulguin apropiar-se en exclusiva i en règim de monopoli de l'èxit de les consultes i del procés del que participen. Que els partits, alguns partits, vulguin vampiritzar un moviment plural i divers, sortit del conjunt de la societat, i convertir-lo en la seva marca blanca o en el seu satèl•lit, amb objectius electorals. Si ho fan, ho mataran. No en trauran gaire rèdit, a més. Però el pitjor és que escanyaran un moviment que només té sentit si no es planteja amb un horitzó d'estricta lluita partidista i d'estricta confrontació electoral.

Però hi ha una altra temptació simètrica, que és la d'excloure sistemàticament els partits del procés, de l'èxit i del balanç de les consultes. Les consultes es van convocar des de fora dels partits, però no sense els partits. I encara menys contra els partits o amb els partits a la contra. Si les forces polítiques que hi han donar suport haguessin jugat a la contra de les consultes, possiblement n'haurien sortit molt perjudicats, hi haurien pres mal, però també haurien fet més problemàtica la convocatòria. L'èxit d'unes consultes sortides d'un moviment cívic no pot desembocar en una desqualificació dels partits en general, i encara menys d'aquells partits que s'hi han afegit, sobretot si ho han fet amb respecte i amb discreció.

Seria absurd que a partir precisament d'un èxit que té molts pares i moltes mares –i que ha estat un èxit precisament perquè en tenia molts i moltes- ara entréssim en un discurs que considera malèfics i indignes els partits polítics. Entre altres coses perquè el discurs antipartits i el discurs antipolític és un patrimoni històric dels populismes i dels totalitarismes. Ja ho deia Franco, que això dels partits polítics era una cosa que estava molt malament i que el que calien eren Movimientos Nacionales. No pot ser que els partits s'ho mengin tot. Ni que s'ho vulguin menjar tots. Però no hi ha política democràtica sense partits polítics democràtics. Consultes i partits? Com tantes altres vegades, és un partida del set i mig. Ni passar-se ni quedar curts. Ni que els partits facin veure que ho han fet tot i se n'aprofitin com golafres ni que els partits en siguin sistemàticament exclosos i culpabilitzats. No és tan difícil.

 
 

Comentaris