CONSULTES: DIAGONAL VERSUS INDEPENDÈNCIA

"Més lluny de la crítica fàcil, la comissió organitzadora de Barcelona Decideix ha demanat de forma intel·ligent "respecte" per tots els votants de la consulta de la Diagonal"

P, de Política; "La política mereix grans elogis. És una preocupació d'homes lliures i la seva existència és una prova de llibertat. La política mereix ser elogiada com a ciència de les ciències, com la va anomenar Aristòtil, i no simplement acceptada com un mal necessari. La política és creadora de civilització" (Joan Prats, Concepte i defensa de la política. Homenatge a Bernard Crick)

La bufetada que els barcelonins han estampat a la cara de Jordi Hereu és d'aquelles que et deixen la galta ben marcada, amb el relleu d'allò més definit dels cinc dits d'una mà oberta. Com aquelles bufetades ben donades que la mare ens ha regalat en algun moment de la nostra infantesa, per incomprensió nostra, d'una manera tan lúcida i dogmàtica que ni hem gosat a vessar una llàgrima.

La bufetada s'ha fet notar, no només perquè els qui han votat s'han carregat en gairebé un 80% les dues propostes oficialistes de la reforma de la Diagonal, obrint un incendi polític dins el consistori barceloní, sinó sobretot perquè la gran majoria de ciutadans, irritats, han decidit quedar-se a casa. Poc més d'un 12% han fet allò que se'n diu practicar la democràcia participativa, malgrat els esforços polítics, de propaganda i, sobretot, econòmics, amb més de 3 milions d'euros llençats a les escombraries. La primera consulta a la capital del país, animada per l'Ajuntament, ha resultat ser un desastre. I és que els ciutadans són explícitament intolerants quan se'ls vol vendre gat per llebre.

Evidentment, un 12% de participació és una xifra que fa riure però, també, suposa una invitació ben temptadora a fer comparacions. I no me n'estaré de fer-ne. Algú gosarà ara menysprear el 20% de participació que va tenir la tercera onada de consultes per la independència? I el 28% de les consultes del 28 de febrer? I el quaranta i escaig per cent de ciutadans que van votar el 13 de desembre? Consultes que, no ho oblidem, no tenen cap suport institucional, sinó que s'organitzen gràcies a l'esforç d'un col•lectiu de gent que més bé o més malament hi dediquen temps i vida.

Més lluny de la crítica fàcil, la comissió organitzadora de Barcelona Decideix ha demanat de forma intel•ligent "respecte" per tots els votants de la consulta de la Diagonal. I ho argumenten afirmant que 172.169 ciutadans que han votat és gairebé la mateixa xifra de vots que "va treure el PSC a Barcelona en les darreres eleccions catalanes de 2006 i que van portar Montilla a la presidència de la Generalitat (172.453 vots)". Molts més vots, diuen, que els que va obtenir CiU en les eleccions municipals de 2007 (155.101). Probablement, d'aquí a un any, quan se celebri la consulta sobre la independència a la ciutat de Barcelona, els organitzadors continuaran sense comptar amb cap ajuda pública. Encara que ja siguin més de 460 els municipis de tot Catalunya on s'han celebrat consultes.

Escrivia Karl Popper, aquest filòsof vienès britanitzat, que la democràcia és una manera de treure a qui està en el poder sense vessament de sang. El seu mètode preferit era, com és obvi, dipositar els vots en les urnes. I tot i ser conscient de la necessària identificació dels partits amb la democràcia, també considerava que els partits s'havien de suportar. A mi m'agradaria més coincidir amb la cita del professor Joan Prats –que ens va deixar fa pocs dies– que encapçala aquest article, on defensa la política com la ciència de les ciències i no com un mal necessari. Amb tot, cal que en prenguin nota. La resposta a la consulta per la reforma de la Diagonal és, sense cap mena de dubte, un toc d'alerta seriós dels ciutadans cap aquells que ens governen, i no només a l'Ajuntament de Barcelona.

 
 

Comentaris