Construir una nova legalitat

"Pitjor que no votar és fer-ho malament i esvalotada. No és diletantisme ni procrastinació el que ens mou, és entendre que només fent bé les coses podrem guanyar"

La imatge del proppassat dissabte al Palau de la Generalitat amb prop de nou-cents alcaldes d'arreu del país presents demostra l'enorme consens que trobem a la societat catalana, política o civil, a favor de la consulta del 9 de novembre. semblant fet ens qualifica i posiciona com un poble cívic, demòcrata i integrador. Com sigui, aquesta imatge memorable i plena de sentiment evoca el quadre complex de les relacions catalanes i espanyoles. Ens queda clar que passat el temps el que per uns és blanc, pels altres passa per negre i sense possibilitat aparent de canvi. Mai en la nostra història recent aquesta dualitat havia estat tan marcada i tan excloent l'una de l'altra. Caldria reflexionar-hi amb calma i allunyats del neguit del moment present.

I jo em pregunto: és això dolent? Doncs en part sí i en part no concloc. Sí perquè les disputes polítiques –o de qualsevol odre- haurien de poder ser arreglades per la via del diàleg i l'acord final i durador; no perquè havent passat ja quasi quaranta anys de democràcia a Espanya, tenim ja l'experiència que l'única possibilitat d'entesa amb l'Estat passa per rebaixar àmpliament des de Catalunya les nostres demandes, mentre que ells es serveixen de pur maquillatge en el compromís assolit. Fins ara, el govern de torn català justificava amb penes i treballs el suposat bon acord i, per contra, la crítica a aquesta renúncia arribava del grup opositor a Barcelona. D'exemples a grapats i de tots colors polítics, des de principis dels vuitanta amb l'inici de la cursa autonòmica fins a la fi de l'anterior tripartit amb el controvertit acord de finançament.

Ara les coses han canviat i el grup català, governant o opositor, sembla més homogeni i cohesionat. De la qual cosa ens hauríem de tornar a felicitar però el que no podem imaginar, a hores d'ara, és sí aquest fet durarà gaire en el temps en cas de no votar el 9-N. De no votar la consulta em refereixo en els termes pactats el desembre del 2013. No fer-ho, qui ho pot dubtar, suposarà una gran frustració i no és fàcil de preveure de quina manera serà paït per una societat com la catalana, ara tan il·lusionada per la consulta i l'exercici del seu vot.

Arzalluz fa un parell de dècades pel cap baix censurava a Miquel Roca que els seus dríblings curts no anaven enlloc, ja que acabaven sent, sempre pel dirigent abertzale, més un regat cap a un mateix que no pas una acció amb idea d'anar cap a barraca i fer gol. És clar que el president Mas, amb l'incert i complex panorama que té per davant, es veu obligat a fer més d'un regat sobre ell mateix i, tal vegada, es pugui veure forçat o es convenci que cal algun cop d'efecte per desconcertar el rival. Que el propòsit sigui bo, o fins i tot lloable per la seva valentia, no vol dir necessàriament que sigui profitós pels nostres interessos de país. Que ningú dubti que en cas de fer la consulta sense les garanties que es mereixen i sense l'aval i conducció del Govern català, aquesta serà percebuda internacionalment com a poca cosa més que un mer sondeig d'opinió. Segurament és millor això que res i, a ulls de la societat, reafirmarà la idea que el govern es mulla per la gent i que actua des de la fermesa i la determinació; ara bé tindrà la importància que tindrà més enllà de les nostres fronteres. Ben poca cosa més aviat.

Una nova legalitat és la que ens cal bastir per fer la consulta però sobretot per l'endemà. La gent cerca certeses i el pitjor que ens podria passar és caure en l'error d'avançar cegament i caure en el buit de poder i la indeterminació producte d'improvisacions no desitjades. La consulta ha de ser feta des de la legalitat –catalana ja que no pot ser l'espanyola- i ha de tenir l'acompanyament necessari i imparcial de les nostres institucions. La comunitat internacional hi ha de ser fortament representada i ha de tenir accés a totes i cadascuna de llurs demandes i exigències. La transparència és clau en aquest procés i això no pot convertir-se, amb tots els respectes, amb un Arenys de Munt bis. Que jo sàpiga de totes les conteses electorals o de referèndum fetes fins ara a Catalunya no hi ha hagut mai cap denúncia de frau. Doncs això mateix, si hem demostrat poder fer les coses ben fetes, ara encara caldrà aplicar-nos més.

Pitjor que no votar és fer-ho malament i esvalotada. No és diletantisme ni procrastinació el que ens mou, és entendre que només fent bé les coses podrem guanyar. Ara és l'hora de no dubtar i avançar sense falsos ídols que tot ja està guanyat ni, per suposat, derrotismes que, com en altre temps, només ens duen a la derrota abans de començar la partida. Fent-ho que gosin prohibir-nos votar que ja veurem qui acaba guanyant i qui acaba amb la cua entre les cames i escarnit a ulls del món.

 
 

Comentaris