"Cómo dibujar animales tristes"

"El principal animal que anhela descriure en actitud de tristesa, malenconiós com un Saturn sense gana, és l'home en la seva completa solitud, atrapat en tinta negra en un fons blanc infinit."

Fa uns dies em van fer entrega d'un interessant llibre de dibuixos diminuts que porta per títol 'Cómo dibujar animales tristes' de Pere Ginard. Aquest sorprenent llibre ens retorna a la senda del "real meravellós" d'Alejo Carpentier, revelant que l'home és capaç de convertir la tristesa en una troballa de la vida. Les petites peces pictòriques que ens ofereix Pere Ginard ens remeten a aquestes paraules de Carpentier: "el meravellós es queda en paraigua, llagostes o màquina de cosir, o el que sigui, sobre una taula de dissecció, a l'interior d'una cambra trist, en un desert de roques". Podem contemplar la tristesa dels animals tristos de Ginard construïda en imatges poètiques, com la d'un mico que udola, una merla que porta uns imponents calçotets blancs, homes amb llengües en forma de libèl·lules, un hipopòtam que és un flotador fora de l'aigua, un home escorpí o l'home amb trompa d'elefant que sembla sortir d'un fosc ball de disfresses. El principal animal que anhela descriure en actitud de tristesa, malenconiós com un Saturn sense gana, és l'home en la seva completa solitud, atrapat en tinta negra en un fons blanc infinit. Un home, el seu autor, ens ofereix amb enginy una encertada visió del nostre esdevenir en la vida. No debades, l'home és l'únic animal que cau en la tristesa i és capaç de produir-la, encara que els que hem tingut animals podríem discrepar de tal asseveració científica.

 

El llibre es pot llegir, com consta en el seu subtítol 'cuaderno de todas las cosas vivas y muertas que imaginé la noche que te fuiste para siempre' o també com el dia que vaig tornar corrent cap a tu. El llibre acaba amb un "si us plau no m'oblidis". En contemplar l'última imatge, dues taques que semblen elevar-se més enllà de la pàgina, un té la sensació que, si espera prou, les dues desbordaran els límits de la pàgina. És la història d'una absència que configura un univers d'imatges tristes i enigmàtiques en les quals cal més d'una lectura. La proposta de l'autor ens permet advertir que no es tracta d'una tristesa sense més o d'una tristesa poètica que cerca una mena de redempció davant dels errors de la vida; ens parla de la tristesa de la veritat. La tristesa de la veritat és la que ofega André Gide "és gairebé inevitable conèixer la tristesa de la veritat quan ella talla el nostre impuls entusiasta del dia anterior, quan és dita i ningú vol escoltar-la, quan els teus amics d'ahir i els teus enemics de sempre prefereixen, junts, apallissar-te abans de permetre que els teus dubtes dialoguin amb les seves certeses". Aquest quadern d'instants situa al lector en la posició d'El Colós de Goya, que mira malenconiós la terra erma i prodigiosa per la qual hem caminat.

 

 

Nota: el quadern es pot adquirir a www.pereginard.com  

 

 

Comentaris