COMISSIÓ, DE QUÈ?

"Si l'objectiu de la comissió es comprovar que CDC es va finançar irregularment, tot s'hi val. No es que ho digui jo. Ho diuen també alguns membres de l'Oficina Antifrau"

C, de Corrupció; "Parlant de corrupció, una qüestió ineludible és la de l'exercici de la justícia, les seves possibilitats, els seus límits, la seva funció institucional i social" (Carlo Alberto Brioschi, Breu història de la corrupció. De l'edat antiga fins als nostres dies)

"Tenia la consciència neta. No l'havia fet servir mai"
. Aquest és un dels millors sarcasmes que m'he trobat mai a l'hora de començar un llibre sobre la corrupció universal. És del poeta polonès Stanislaw Jerzy Lec i no sé pas perquè m'ha vingut al cap a aquestes hores de la tarda d'un dilluns, quan encara sóc al Parlament seguint la comissió d'investigació sobre les irregularitats del Palau de la Música. Per cert, una comissió que us animo a seguir. No és que m'hagi tornat boja sinó que és, precisament, un exercici per evitar tornar-se'n. I, de retruc, veure amb qui ens les tenim.

De què va la Comissió? Encara avui no em queda massa clar si aquesta comissió investiga només el presumpte finançament irregular de CDC amb diners del Palau de la Música. De fet, així és com ho han votat PSC, ERC i ICV, una i dues vegades. Però per aquelles coses de la vida, per generositat diuen, també compareixen persones relacionades amb la construcció de l'hotel del Palau de la Musica, com el propietari d'Olivia Hotels o la directora general de Patrimoni (una compareixença, per cert, que per poc provoca –per confusa– un daltabaix en el departament d'Economia). Ara bé, el que és paradoxal és que després de la quarta negativa del tripartit a acceptar la compareixença del conseller Castells en aquesta comissió –amb la raonada justificació que no té res a veure amb el finançament de CDC– ell mateix ha hagut de demanar al president del Parlament, Ernest Benach, que el deixi venir a explicar la gestió de la Conselleria d'Economia amb l'afer de l'hotel del Palau. Suposem que ho haurà de fer en una altra sala. Ridícul.

El que es desconeix, es confirma. Si l'objectiu de la comissió es comprovar que CDC es va finançar irregularment, tot s'hi val. No es que ho digui jo. Ho diuen també alguns membres de l'Oficina Antifrau. A alguns diputats, disfressats amb el barret de fiscal i jutge, no els agrada que certs compareixents no diguin clarament, per exemple, que Ferrovial donava diners a Millet per pagar a la Trias Fargas. "Es podria dir que vostè està amagant alguna irregularitat", ha arribat a dir la diputada republicana a una empresa auditora del Palau; "Vostè es deu a la seva empresa i per això no ho reconeix!", ha esbotzat l'ecosocialista enrabiat a Ferrovial. Sort que, dins de cada partit, no tots són iguals.

Els compareixents fugissers. Si el rigor no és el substantiu més adequat a l'hora de qualificar moltes de les preguntes que es fan a aquells que van a morir degollats a la tribuna, també hem de reconèixer que l'especialitat d'alguns compareixents és allò que se'n coneix com fer-se els tontos. D'espècimens n'hi ha de diferents tipus: l'empresari que finança en més d'un 60% la seva empresa amb diners del Palau però que, en canvi, no sap quins treballs fa pel Palau; el propietari hoteler que no sap ben bé on han anat a parar 900.000 euros; l'arquitecte que assegura "no me'n vull enrecordar" quan se li pregunta si ha treballat amb Ferrovial en altres projectes que no siguin el Palau; la directora de Patrimoni de la Generalitat que no és capaç de dir per quants diners està valorat un edifici que ha de bescanviar per un altre; o el director d'una oficina de Caixa de Catalunya que de bones a primeres avisa els senyors diputats que no pensa dir ni piu sobre els seus clients, avalat per la llei de protecció de dades... Ah, és clar, em deixava el responsable d'una empresa que va al•legar depressió per no haver de declarar, i la pintora que abans pintava parets i ara quadres i que, per mala sort, no se'n recordava que en el web d'una de les seves empreses hi constaven treballs pel Palau…

La lliço de Madero. El director de l'Oficina Antifrau no té pèls a la llengua. I per això no li ha fet cap mandra afirmar que amb la Comissió del Palau "s'han subvertit" els principis de tota comissió perquè "les comissions d'investigació no es creen per investigar l'oposició sinó el Govern". A més d'un se li han posat vermelletes les galtes. Ara, dos membres de l'Antifrau tenen l'encàrrec de fer un dictamen final. Ja han avisat: no inclouran cap valoració, ni opinió. Només fets. I, segons diuen, de fets comprovats hores d'ara n'hi ha pocs.

 
 

Comentaris