Vam acabar el curs passat amb una gran mobilització a favor de la continuïtat de l’escola catalana i comencem el nou curs amb la presentació davant de l’executiu espanyol, per part del nostre govern, d’un requeriment d’incompetència pel decret que l’obliga a pagar l’escolarització en un centre privat als alumnes que vulguin estudiar en castellà.
La situació que ha creat el govern del PP amb majoria absoluta i amb el lideratge entusiasta i prepotent del ministre Wert és gravíssima a tot l’Estat pel que fa al model educatiu que vol imposar, i sobretot ho és en els territoris amb llengua pròpia. Tot i que la consellera Rigau ha advertit que a Catalunya el curs començarà d’acord amb les directrius de la LEC (Llei d’educació de Catalunya), aprovada amb notable consens per Parlament de Catalunya, tenim assegurat un curs amb ingerències judicials, amb tensions polítiques provocades amb la intenció d’alterar el bon funcionament dels centres i crear problemes allà on no n’hi ha hagut ni n’hi ha d’haver.
Una lectura aprofundida de la llei Wert ens permet qualificar-la com una llei del segle XIX proposada a un alumnat del segle XXI. És una llei que posa per davant les obsessions polítiques del PP més ranci a les necessitats del joves que hauran de desenvolupar-se plenament durant tot el segle XXI. És una llei centralitzadora que pretén fixar tots els continguts sense tenir en compte les diferents realitats tan personals com socials i de l’entorn de l’alumnat. És una llei que vol controlar les avaluacions demostrant així una desconfiança insultant vers el professorat. És una llei que, d’ acord amb el seu criteri de considerar el castellà com a llengua hegemònica a tot l’Estat, pretén arraconar la presència del català, llengua pròpia del nostre país a la consideració de llengua de segona, prescindible. És una llei elitista.
L’educació dels nostres joves és un dels temes cabdals si volem ser un país modern, democràtic, competitiu, lliure i equitatiu. No podem transigir ni acceptar un model educatiu imposat i que representa un retrocés inacceptable. Estem vivint un moment únic. Amb dificultats, però amb el convenciment que, si som capaços de guanyar-nos la llibertat, viurem en un país nou i, per descomptat, millor. Aleshores, sense interferències foranes, podrem dissenyar l’escola que volem, l’escola que necessitem, arrelada a la nostra tradició pedagògica, dotada amb el pressupost adequat, amb la llengua catalana com a vehicle dels aprenentatges i com a llengua central i de relació a l’escola, amb uns mestres preparats, motivats i reconeguts i amb la presència d’altres llengües perquè volem nois i noies que parlin llengües, que entenguin i valorin les altres cultures perquè aquesta és la manera en què entenem la nostra presència al món.
Teresa Casals és responsable de l’Àrea d’Educació de la Plataforma per la Llengua
