Comediants

"Entre actors i actrius es va desenvolupant la política d'avui. Ningú parla de les coses que interessen a la gent"

Sí, potser fora millor ni esmentar-ho, però penso que en ocasions el silenci pot ser entès com una aprovació, i en aquest cas tinc especial interès en expressar el disgust, perquè per enèsima vegada en l'acció política ens hi va el diner, la dignitat i l'honor. Que és tant com dir que ens hi va el futur. El president Puigdemont, el que va deixar als peus dels cavalls a la part del govern que va donar la cara mentre ell deia "fins demà" a ritme d'escapada, està, a parer meu, fent una trista figura a Waterloo. No té més remei que mantenir la seva fugida endavant que no el porta enlloc, perquè tampoc té porta honorable per la que tornar enrere. Però algú ha vingut a fer-li la comparsa, a donar corporeïtat a la seva fantasia, a justificar que sigui allà.

 

La república no existeix, el Consell de no res enmig del no res és un no res al cub, i podem pensar que una part del diner públic se'n va en aquest exercici teatral, entre altres coses perquè per a molta gent és hores d'ara la única manera de seguir menjant. Però tres quarts del mateix, o potser més, hem de pensar de la comedianta Arrimadas, que, emprant també diners públics, ha anat fins a aquella ciutat a recordar-li al comediant Puigdemont l'obvietat. De veritat calia fer-ho, més encara quan aquest s'ha ofert a rebre-la a casa seva i ella ho ha rebutjat?  És el problema d'internacionalitzar la causa que es nega. És el problema de compartir amb Carme Calvo, ni que sigui subliminarment, que el diner públic es gasta amb alegria, perquè no es veu sortir físicament de la butxaca.

 

 

Entre actors i actrius es va desenvolupant la política d'avui. Ningú parla de les coses que interessen a la gent, i així mica en mica la gent solament sembla interessada per aquestes bajanades. Però no és cert, molta altra gent, seriosament preocupada, oscil·la entre la desesperació per trobar un partit polític que no sigui una farsa i la temptació de sumar-se a la indiferència abstencionista amb resignació filosòfica. En tot cas, no s'ha de cedir en l'esperança que un dia tots els comediants responguin de les seves portentoses i inútils actuacions, ni que sigui per la indiferència que en els llibres d'història es reservi a les seves insignificants idees i irrellevants accions.

 

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?