Com superar la desmoralització?

"Els únics que continuen parlant de 'república' són aquells que tenen (o aspiren a tenir) alguna nòmina o subvenció"

He manifestat mantes vegades, de paraula i per escrit, que la primera condició per fer una política honesta i eficaç és tractar a la societat com adulta. Aquesta premissa hauria de ser irrenunciable per a qualsevol que aspiri a tenir alguna mena d’ascendent sobre una col.lectivitat.  És per això, i perquè no tinc cap dependència ni vinculació amb la partitocràcia que governa Catalunya, que puc afirmar que l’independentisme sincer és ara mateix víctima d’una notable desmoralització.

Els símptomes no són difícils de detectar. Només cal veure l’estat d’ànim que traspuen les converses entre la gent que el seu ideal polític és la fundació d’un estat català. El to és apagat i el desconcert, monumental. Ningú sap dir cap a on va tot plegat. No és estrany doncs que els articles i les opinions que dibuixen una situació de “cul de sac” de l’independentisme  cada dia proliferen més. Els únics que continuen parlant de “república” són aquells que tenen (o aspiren a tenir) alguna nòmina o subvenció. El cert és que hi ha molta més gent de la que sospitem que viu de mantenir la farsa.

Però per cercar les raons d’aquesta situació, primer cal tenir present que som una gent que vivim la política d’una forma excessivament sentimental. Com a conseqüència d’aquest fet, les reaccions dels més conscienciats, quan no els surten les coses com volen, sovint s’assemblen més a una frustració amorosa que no pas a la pèrdua d’una batalla política. Si la nostra opció no és elegida, és perquè els votants són rucs (afirmem) i no saben què és allò que els convé. Llavors pensem que no hi ha res a fer i llançaríem el barret al foc.

Tampoc els resultats d’aquest cicle electoral que acabem de viure ajuden a generar un horitzó d’optimisme o d’il.lusió. Tot té un aire de continuïtat inacabable, fomentat sobretot  pels discursos apocats i mancats de claredat de l’oficialitat independentista. Per molt que vulguin dissimular-ho de forma infantil, la sensació de derrota plana cada dia més entre nosaltres. Pot ser que interessi a segons qui fomentar un clima d’abatiment?, ens hauríem de preguntar. Si la història ens ha demostrat que sempre és més fàcil de governar l’esllanguiment que no pas l’enrabiada, la resposta és fàcil de saber.

 

Superar aquesta situació no pot fer-se amb les fórmules i els plantejaments fracassats que ens han dut fins aquí. Cal renovar l’estil, el discurs i el vocabulari. On queda el nostre parlar clar i català? Res motivarà més que veure que tenim gent disposada a dir-li lladre a qui roba. Qui t’humilia i et vol reduir a una simple anècdota de la història, ha de rebre la nostra més absoluta animadversió. A l’odi no se’l guanya amb l’aire angelical de l’escolanet.

Per aixecar l’ànim de la nostra gent no n’hi ha prou amb una bona prosa. Són massa les vegades que ens han donat gat per llebre amb una literatura excel.lent i unes boniques proclames que han quedat en paper mullat. L’exemple d’encarar-se a Espanya sense miraments i amb la duresa que calgui, és l’única fórmula per encomanar una moral de victòria. Només mobilitzarem i motivarem si estem disposats a jugar fort. L’exemple dels que arrisquen és el camí més segur per arribar a l’èxit. I també és l’antídot per combatre el verí de les bèsties.

 

Comentaris (19)
Francesc Fa 2 mesos
"En 2005 éramos el 15%, hoy somos el 50%. Vamos ganando. Y esto sigue...." La pregunta és si els nostres líders polítics ens donarán la sorpresa d'una unitat d'acció, missatge unitari i trencament definitiu amb aquesta farsa de país que és Escaña, condemnada irremeiablement a la desaparició. Salut i victoria!!!
Francesc Fa 2 mesos
Ens convé unitat política, no divisió. ERC l'ha cagat. Salut!
Alons Fa 2 mesos
Paraules paraules paraules. Ni fets ni ideas clares
Discursos demagògics. Fa 2 mesos
Vostè recolzava la llista de Graupera, que ha fet perdre 4 regidors independentistes a l'ajuntament de Barcelona. Fer discursos molt radicals és la forma perfecta de carregar-se l'independentisme. Quan teniem la possibilitat de fer un ajuntament independentista un il·luminat, amb el recolzament de l'ANC,, s'ho carrega amb una candidatura absurda.
Societat desmoralitzada Fa 2 mesos
La desmoralització pel que sembla arriba ara als polítics, però de molt abans ja porta afectant a la societat. Passa igual que amb la crisi, que als partits els hi va arribar amb retard. Basta veure com moltes coses van de caiguda, es diria que des dels anys 2010 a 2014 en que diverses lleis van fer arribar la crisi i la desmotivació a la societat.
bastir grups de pensament i acció -pacífica-, la fase cumbayà ja ha passat Fa 2 mesos
Les coses no són lineals. Cert que hi ha personatges que no donen la talla, i desconcert, però són fases necessàries. Després de la clatellada toca ressituar-se i bastir estratègies noves, no necessàriament unitàries, àdhuc personals. La submissió té moltes formes i colors (quan les telefòniques em truquen en castellà, senzillament penjo).
Federalista Fa 2 mesos
Recapitulem l exercit temible, el cap sargento xusquer espot, cabo furriel el viñals tropa d asalt el temible cotalelo,i el alexandre,deuda meu quina por espanya tremola jajajaja.
federalista Fa 2 mesos
home el espot i el viñals es poden alcar com un autentic exercit catala , puny en ma, espot es el sargento xusquer, i el viñals la tropa d'asalt, pot anar tambe com soldats de complement cotalelo, i alexandre com auxiliars, amb aquest exercit,temible parlem clar ,espanya esta cagada jajajajajajaj
Francesc Fa 2 mesos
Renovar estil discurs i vocabulari? Segurament. Unitat enlloc de divisió com ara. Res de parlar de (més?) "diàleg" amb la paret España i un vocabulari que ens il·lusioni. Ens cal una figura com Guardiola en la política catalana, i no el tenim. Graupera ha desaprofitat una gran ocasió de servir al país. En canvi seus vots han anat a la paperera de la história. Massa egos. Això és una guerra i ens cal unió entre Junqueras i Puigdemont. UNITAT, sisplau. Salut!
David Fa 2 mesos
La realitat és que , primera, ara hi ha poca gent disposada a plantar cara (100.000 vots va tenir només el Front Republicà), i,segona, no hi ha cap organització que aglutini i vehiculi el malestar de forma intel.ligent i decidida.
jordi Fa 2 mesos
La gent haguessim plantat cara el 3, el 4 , el 5 fins al 10 d'Ocutbre.. es va deixar passar la oportiunitat per paternalisme o por personal.. no ho sabrem mai. El cert es que tots els passos que es varen donar va ser pensant en la futura defensa del judici que finalment ha arribat, per tan sabien que recularien al ultim moment. Es normal estar desmoralitzat, s'ha perdut un moment d'or, es trigaran decenis a generar-ne un altre.
XX Fa 2 mesos
Aplaudeixo i subscric.
jg Fa 2 mesos
se puede superar la desmoralización obteniendo algún éxito....pero desde el 1-0 no habéis sacado redito en absoluto...
Cremant etapes Fa 2 mesos
No sigui malastruc, home. No s 'ha adonat que em entrat en una altra fase? L'Estat ha ensenyat les seves cartes i ara toca jugar des de la clandestinitat, com contra una dictadura.
Català a Mallorca Fa 2 mesos
Clar i català!!!! Canya contra Espanya i punt!!! Negacionisme espanyol a casa, aquest és el camí, a casa nostra espanya no existeix com a projecte comú, és l,estranger, és com França o Portugal, no som espanyols, no parlem entre nosaltres en foraster( no vol dir que no gaudim de saber una llengua més) xo l, únic camí és construir dsd casa nostra l,ideari, negació d,espanya i tot caurà pel seu propi pes
Sergi l'independentista Fa 2 mesos
Aquest matí he fet una repassada pels diferents diaris dits no espanyols i tots parlant de política espanyola ,Carmena i Andalusia inclosa.Politica catalana secundària.Aquest matí he arribat a la conclusió que els catalans no volem fer un país independent.
Porc rural Fa 2 mesos
Espot president!!!
Carles Viñals Casado Fa 2 mesos
I quan aquestes paraules ens hauran estat adreçades, ens tocarà contribuir al pagament del preu en la forma que la pròpia conciència ens dicti. Haurem d'alçar-nos com a poble, fermament i irrenunciable en defensa de la pròpia dignitat, que cap poder d'aquest món no ens pot arrabassar si nosaltres mateixos no li la lliurem. En paraules de Gandhi, no tindran la nostra obediència.
Carles Viñals Casado Fa 2 mesos
Espot: Qui pronunciï aquest discurs rebrà el càstig que alguns pateixen de fa temps. Tot i així, afirmo que els "oficials" nostres que volen de debó la llibertat, saben que aquesta té un preu de patiment i sé que el pagaran amb coratge i orgull, a causa de les paraules que, més d'hora que tard, ens adreçaran a nosaltres, els seus soldats.
Portuguez Fa 2 mesos
🎗 Tem muita e toda a razão... faltou porém dizer que o desânimo entre os patriotas democratas catalães tem um único e só nome: Esquerda Republicana d'Espanha, ex da Catalunha. Escutai Cotarelo: "el portavoz de ERC en Madrid, en compañía de un ideólogo de Podemos que apoyó el 155, dijera que él no es soberanista ni independentista y, supongo, su partido, tampoco. Pero esta tomadura de pelo a millones de personas pasadas unas elecciones en donde se dio a entender lo contrario, la ha
Joanot Fa 2 mesos
Vostè acabarà com en López Tena, participant a les tertúlies de Madrit. Al temps...