Com està l'orina del malalt?

"A Espanya l'1% de la població acumula el 25% de la riquesa"

Semblava que l'actualitat ens havia de conduir a comentar avui el fenomen de les rebaixes i la campanya d'estímul de les vendes de Nadal i demés festes. Fins i tot, als EUA i a la primera empresa mundial del comerç de gran format (Walmart) es marcava el tradicional inici de la temporada el Dia d'Acció de Gràcies, és a dir, "thanksgiving", amb un Black Friday o Divendres Negre que donava el tret de sortida al llançament d'uns preus tan ajustats que indicaven l'urgent prioritat de fer calaix i d'obtenir liquiditat encara que fos a costa o un detriment dels beneficis. Els bancs nordamericans anaven estrets d'armilla i estaven sotmesos a pressió amb Wells Fargo, JP Morgan, Chase i Citigroup entre els més necessitats. Aquí, entre nosaltres, els ajuntaments i les grans superfícies junt amb el comerç de proximitat demanaven enllumenat dels carrers amb anticipació a les dates de campanya habitual, com si llevar-se més d'hora pogués avançar el sol ixent.

Ja veurem si una autèntica reducció de marges i preus com la present que aquesta vegada si que va de veres, ens donarà algun modest element d'indici de reanimació del malalt o si la pèrdua de poder adquisitiu de la classe mitjana i treballadora encara permet un nou esforç suplementari del consum interior. De moment, algunes cadenes de "hard discount" han experimentat millores com les de DIA ( 4% en el que va d'any) o Jazztel que està menjant terreny a Telefónica ( 15%) amb uns beneficis de 19,9 milions d'euros en un any i la venda de 245.000 mòbils en el mateix període. Tot això passant-li la ma per la cara a un Alierta que no para de venir a Barcelona (dos cops en una setmana, el mes passat), a recollir premis. Pilotat pels primers accionistes institucional i individual que són La Caixa i Fainé i amb la benedicció del Fomento del Trabajo amb la falsa invocació del protocol que va inventar amb una retorçada interpretació de la delegació o representació de l'autoritat que va inventar el Sr. Chávarri cap de cerimonial de l'estat i pare de la fotogènica Marta, llavors companya d'un Alberto i lleugera d'equipatge. En fi, "rien ne va plus et les jeux sont faits". Ara toca esperar el veredicte del mercat.

Hi ha, però, d'altres temes que mereixen atenció. Per exemple, que la notícia d'un paquet d'accions de FCC comprat per Bill Gates no hagi parat el cop i Esther Koplowitz s'hagi vist forçada a refinançar 900 milions d'euros de deute amb Bankia i el BBVA, a base d'aportar patrimoni familiar. Per tant, el Corte Inglés, no és l'únic necessitat d'efectiu. Hi ha molts gegants amb peus de fang. Fins i tot en el món cooperatiu que va inspirar a tants socialistes, com per exemple Joan Reventós llavors del "músic", és a dir, el Moviment Socialista de Catalunya, que va publicar un llibre sobre el sistema dels pioners de Rochdale que al País Basc es van convertir en la primera empresa d'Euskadi que ara s'ha enfonsat. Curiosament, en les mateixes dates, l'abanderat de les "co-ops" del món, està lluitant per sobreviure amb un escàndol de drogues del president, Reverend Paul Flowers que s'ha carregat l'exemplaritat d'un símbol que va començar ara fa 170 anys i que va ser el gran impuls del partit laborista britànic i l'instrument de lluita contra la tirania de la patronal del s. XIX. És trist, però, al capdavall, un capellà metodista al front d'una reforma social pot resultat tan execrable com un banquer cap de la Lehman Brothers.

De totes maneres, la funció ha de continuar ("the show must go on") i assistim a una sèrie de fets que també formen part de l'explicació que a Espanya l'1% de la població acumuli el 25% de la riquesa i de que el nivell d'endeutament de l'Estat madrileny no es pugui pagar (no solament el principal, sinó tampoc el servei del deute). I francament no es veu que els països veïns estiguin per la labor d'una quitança i uns venciments "ad calendas graecas". Això si, ara que ens estan visitant els homes de negre per a donar per culminada l'operació de rescat de la banca espanyola, el ministre Guindos amb un simple decret-llei, ha concedit als seus anteriors col·legues banquers un altre rescat que empalma amb l'anterior i ofereix crèdits fiscals a al banca per valor de € 30.000 m. Es tracta dels DTA, en d'altres paraules els actius fiscals diferits que ara es podran seguir mantenint com a capital de màxima qualitat de cara a les normes de solvència de Basilea III. Al Santander, els Botín (branca Jaime i Bankinter) van regularitzar els 2.000 mil milions de Suïssa i un tracta més favorable del paradís fiscal de Panamà al qual Zapatero no va incloure a la llista negra quan les obres del Canal es van concedir a Sacyr.

N'hi ha d'altres que fins ara havien gaudit de gran tolerància i, finalment, sembla que hauran de respondre d'alguna cosa. Curiosament, Andorra ha ordenat l'embargament dels dipòsits de José Mestre, un poder fàctic al Port de Barcelona, on el van enxampar descarregant no un paperina de cocaïna, sinó un container sencer amb 202 quilos de droga. A pesar d'això, l'home a qui per acord del govern ( no de paraula), Montilla va declarar millor empresari del país, junt, en aquella dissortada ocasió, amb Fèlix Millet, després de ser detingut, va ser invitat a la inauguració de la terminal Hutchinson que va anar a càrrec del seu amic personal, el Rei, que el va saludar afectuosament. Es clar que, aquí, i molt especialment a Galicia, els polítics més destacats s'exhibeixen tranquil·lament en hores d'esbarjo als vaixells recreatius dels personatges mes vinculats al narcotràfic. Per cert, s'acusa a les 4 empreses de la UTE de constructores de la terminal xinesa del Port d'haver defraudat a hisenda l'IVA, a base de factures falses.

Veiem, doncs, que passen moltes coses i, segons el professor Tugores, moltes es mouen entra la destrucció creativa (Schumpeter) i els interessos creats (Benavente). La corona, p. ex., es va cansar del iot "Fortuna" que figura que era un regal d'empresaris mallorquins i que, al final, va ser principalment un obsequi de La Caixa. Cansat de navegar, el rei va retornar el donatiu al patrimoni nacional i, després, s'intentà acomiadar els tripulants sense indemnització (per 10 anys) fins que no va intervenir el tribunal. Ja se sap que en això de l'exemplaritat "cada maestrillo tiene su librillo". I, segons Infolibre, dels milers de correus secrets de Blesa (Bankia) se'n desprèn que l'extitular de CajaMadrid i més íntim amic de J.Mª Aznar, va ajudar a l'exprimer ministre a ser designat com a comissionista de l'empresa Einsa que volia vendre armament a Venezuela (anys 2008 - govern Zapatero).

Potser també s'entén la frase dedicada a Chavez, que acusava Espanya de recolzar un cop d'estat i tenir la resposta en una cimera de les de "porqué no te callas", dient-li si jo hagués estat al darrera, Hugo, tu ara no series aquí. El coordinador federal de IU Cayo Lara ha dit que això i les ofertes d'armes a Algèria i Líbia són una vergonya, especialment les gestions amb el president – terrorista Gaddafi. En fi, deixa-m'ho estar i prestem molta atenció al divendres negre, perquè si fos vermell significaria el color dels números en pèrdues. En aquest cap de setmana i al pont següent es materialitza el 10% de les vendes de novembre – desembre. No sabem del cert si les rebaixes també es traslladen als proveïdors o si els articles rebaixats són exactament els mateixos que hi havia en existències. Però serà un baròmetre una mica aclaridor, encara que un eventual petit augment correspongui a les vendes online.

 
 

Comentaris