Com és que, ara, amaguen el llaç blau?

El que no s'entén -si no és per estricte pànic al fracàs- és per què els unionistes catalans no han recuperat el llaç blau si, com deia el PP, "representa el que vol la immensa majoria dels espanyols"

El llaç com a símbol polític és un invent més o menys popular a l'Estat espanyol -gràcies al precedent del llaç vermell contra la SIDA-, que va acabar essent característic de l'entorn polític i social del constitucionalisme espanyol per a, més tard, ser utilitzat per la dreta del PP contra el govern Zapatero. De fet, els llaços (blaus, en aquest cas) es van importar de la tradició nordamericana com a senyal de protesta pel segrest a Euskadi de l'empresari Julio Iglesias Zamora l'any 1993. Aquells llaços primigenis pretenien recordar la lletra "A" que encapçala les paraules "askatu" i "askatasuna" (lliure i llibertat, en llengua basca) i aviat van inundar carrers i façanes. L'epoca de màxima difusió va coincidir amb el segrest i posterior assassinat de Miguel Ángel Blanco a mans d'ETA, el 1998. En aquell moment, el llaç blau no només va ocupar solapes, façanes institucionals i carrers, sinó que va ser imposat com a mosca a tots els canals de televisió de l'Estat, TV3 inclosa.

 

La fúria del llaç blau va ser de tal magnitud que tots els presentadors de televisió -sense excepció- havien de lluir-lo ben visible a la roba. És més, fins i tot els periodistes sobre el terreny havien d'aparèixer en pantalla amb el llaç blau. Ho recordo molt bé perquè jo -en aquell moment redactor a la Delegació de Madrid- vaig ser un dels dos únics periodistes de TV3 que ens vam negar a seguir aquella consigna que venia imposada com si fos una adhesió religiosa. No va ser fàcil, l'ambient asfixiava.

 

 

Posteriorment, aquell llaç va ser utilitzat pel PP a l'oposició contra el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. L'any 2007, la dreta espanyola va decidir recuperar el llaç blau a les solapes per protestar contra l'excarceració per final de condemna de Juan Ignacio de Juana Chaos, un pres d'ETA. L'aleshores secretària d'Afers Socials del PP, Ana Pastor, va anunciar que repescaven el llaç blau perquè "representa el que vol la immensa majoria dels espanyols, que és no cedir al xantatge dels terroristes". El propi Mariano Rajoy se'l va penjar, ostensiblement, en aquella època.

 

En fi, el fet és que la història dels llaços polítics i socials és àmplia i llarguíssima. El llaç groc, per exemple, també s'ha utilitzat, des de fa temps, com símbol de solidaritat amb els malalts d'espina bífida -que s'han queixat públicament pel que consideren una apropiació- o l'endometriosi. El que no s'entén -si no és per estricte pànic al fracàs- és per què els unionistes catalans no han recuperat el llaç blau, sobretot si, com deia el PP, "representa el que vol la immensa majoria dels espanyols".

 

Comentaris