La Mireia té cinc anys. Sons pares l’han portat a la manifestació d’aquesta Diada 2017, al tram de Passeig de Gràcia cantonada amb el carrer Provença. S’ha avorrit una mica mentre esperava que comencés l’acte de manera oficial. Com tota nena de la seva edat, la Mireia ha intentat passar el temps corrent i fent saltirons. Amb tant mala fortuna que s’ha entrebancat amb la vorera i s’ha rascat el turmell. Li ha sortit una mica de sang. Sí, s’ha vessat sang en una manifestació d’un milió de persones.
I és que els independentistes menteixen: sempre presumeixen que a les manifestacions de l’Onze de Setembre “no es trenca ni un vidre i no hi ha ni un sol paper a terra”. Mentida: la mare de la Mireia, la Rosa, una mica espantada, li ha eixugat la sang amb un mocador de paper. I amb el neguit, no l’ha recollit. L’ha llançat a la vorera. Després han passat els serveis de neteja de l’Ajuntament de Barcelona i han hagut d’escombrar l’acte violent i incívic que ha comès la Rosa, una perillosa i radicalitzada mare de família capaç de posar en perill la convivència fins i tot dins de casa seva.
No ha estat l’únic incident: s’ha vist clarament com una de les quatre pancartes, curiosament la que hi posava “PAU” s’ha arrugat en ple trajecte cap a plaça Catalunya. Les persones que la portaven han patit de valent quan han vist que la lona quedava enganxada i s’ha estat a punt d’esquinçar. Quanta violència! Un intent de trinxar una pancarta amb evocació pacifista. Com es nota que els independentistes volen trencar tot allò que tingui a veure amb la convivència. Per no parlar de l’estrident saxo de Pep Poblet quan ha encès les masses amb aquella cançó de guerra coneguda sota el fanàtic títol de “Que tinguem sort”. Clar que, ja s’havia escalfat l’ambient amb les batucades, aquells cops de tambor que no són res més que la visualització del tam-tam de la tribu.
I capítol a part mereix aquesta roba militar que vestien les faccions de les diverses guerrilles repartides arreu de l’Eixample barceloní. Una indumentària claríssimament enfocada a intentar fer el famós cop d’Estat vestits de manera camuflada i clandestina. Que fossin samarretes fluorescents és un petit detall que ara no ve al cas. I també que una bona part d’aquests legionaris de la bogeria sobiranista fossin venerables jubilats. Jubilats o petites Mireies que demà estrenen un nou curs a les adoctrinadores madrasses catalanistes. Amb aquest esgarrifós caldo de cultiu no és d’estranyar que, com tothom ha vist, la manifestació de la Diada acabés com el rosari de l’aurora.
