Colau i l'Exèrcit

"L'alcaldessa de Barcelona ha de sentir-se sempre per sobre del bé i del mal, i no ha parat fins que no ha aconseguit que l'Exèrcit renúncies a participar en el Saló de l'Ensenyament"

Un dia del seu segon mandat, el president Aznar va decidir que s'havia de professionalitzar l'exèrcit. Entengué que, com els Estats Units, Espanya la defensaria millor un assalariat que un patriota, potser perquè aquell és segur i aquest, ves a saber. Hi va eliminar el servei militar, deixant així sense gaire contingut una part de l'article 30 de la Constitució.

 

Des d'aleshores i en tant que professió, la militar és una carrera com qualsevol altre, necessitada de quadres tècnics i científics, i fins i tot filosòfics, que per tant s'ha de divulgar entre aquelles persones que, per convicció o per necessitat, entenguin que el món militar pot esdevenir el seu futur.

 

La necessitat que els Estats tinguin un exèrcit  és àmpliament debatuda, i les posicions polítiques al respecte són ben diverses, doncs existeixen països amb servei militar i altres que fins i tot no en tenen, d'exèrcit. Els defensors d'una república catalana independent també en això es troben dividits, i no va estar exempta de polèmica la proposta que es feia en un dels esborranys de Constitució de Catalunya per tal que aquesta comptés amb un exèrcit propi.

 

Però l'alcaldessa de Barcelona, la pacifista que assetjava les seus dels bancs a l'estil Arran, atemorint els que hi treballaven per un sou sovint més petit que el que ella tenia en l'institut aixoplugat a l'Ajuntament, ha de sentir-se sempre per sobre del bé i del mal, i no ha parat fins que no ha aconseguit que l'Exèrcit renúncies a participar en el Saló de l'Ensenyament, com havia fet des de l'any 2001. Però, ves per on, ho ha fet quan l'exèrcit ha convocat, entre altres, places per a metges que es vulguin formar en l'àmbit militar i fins i tot beques per poder estudiar la carrera de medecina a canvi d'un compromís d'un mínim de 12 anys d'integrar-se en els cossos militars. Medecina, la professió on sols una de cada 20 vocacions aconsegueixen les qualificacions i els diners per fer la carrera, i on els sous de misèria són després la nostra gran vergonya, i la seva sovintejada necessitat de marxar a l'estranger o, al menys, fora de Catalunya.

 

 

Formació i places de medecina, potser així queda més clar que l'exèrcit a més d'armes, utilitza moltes altres eines per evitar el patiment de la gent. Però també és aliena Colau al fet que, sense veure's gaire, una part de la nostra pau ve de la ma dels que es trenquen la cara i en ocasions es deixen la vida en una professió de risc, com també ho és la de bomber o la de miner, o l'artificier. O la de les diverses policies, aquestes policies a les que truquem quan ens han entrat a robar, o ens han amenaçat de mort, o algú ha intentat vendre droga als nostres fills.

 

Tenint en compte el debat sobre la prostitució, pot arribar un saló de l'ensenyament on es presenti una escola acreditada de "pilinguis", però mai de la vida sabran els nostres estudiants, mentre ella sigui alcaldessa, que poden formar-se gratuïtament, tenir una feina i un sou, o senzillament defensar un ideal amb la vida que es digui "militar". Perquè és, a seu parer, una tasca execrable. Ja tenen una raó més per fer-la fora del seient que ocupa en el Saló de Cent.

 

Comentaris