Clementina Arderiu (1889-1976) va publicar sis volums de poesia, més tres reculls poètics, des del 1913 fins al 1972, pocs anys abans de morir. Durant força anys la seva poesia ha estat relativament dispersa, i aquest 2012 passat labutxaca hi ha posat remei amb una edició de tota la seva poesia.
A banda de la nota biogràfica —més anecdòtica i personal que no filològica ni teòrica—, aquesta edició conté un pròleg del curador del volum, D. Sam Abrams, que sí que té la voluntat d’incidir en els versos d’Arderiu. Gràcies a l’acarament amb els originals que hi ha a l’ANC (el de debò, res a veure amb l’altra «ANC») també s’ha confegit un aparat crític de notes als poemes que trobem cap al final del llibre.
L’obra d’Arderiu ha tingut la sort de sobreviure en el temps i, a més, de permetre’s el luxe de reeditar-se sencera en un volum. No està de més dir que Arderiu va tindre una sòlida formació humanística en el sentit més ampli. Com a prova d’aquesta solidesa cal assenyalar que Arderiu tocava el piano —prou millor que el nivell d’aficionat— i, a més, posseïa una basta biblioteca que ella i el seu espòs, el també poeta Carles Riba, van anar confeccionant, ampliant i usant al llarg de tota una vida.
Una opció més de fer reviure les obres de les poetes de casa nostra, sovint de poca anomenada, ja sigui per masclisme o, senzillament, per qualitat literària. En el cas d’Arderiu sempre podrem especular: potser per l’ombra del cònjuge? No ho crec.
Clementina Arderiu
Jo era en el cant. Obra poètica 1913-1972
Barcelona: labutxaca, 2012
