Clarificar els espais, recuperar la concòrdia

"En general estem davant d’una classe política analfabeta, fins i tot ignorant de la història que diu voler rescatar"

Votar no és fàcil, si es vol fer en consciència. Per a molta gent és una acció reflexa de fílies i fòbies, automatisme determinat per finalitats que moltes vegades ni tan sols es poden verbalitzar. Però per a qui es pren seriosament l’anàlisi del projecte de cada partit tampoc és senzill esbrinar-ne les diferències. La majoria ha anat caient en el llenguatge de la correcció política, amb l’ “emergència climàtica” o la “dictadura heteropatriarcal”, i deformacions practicades sobre el terme llibertat fins que hi càpiga qualsevol cosa desitjable. Tot això fa difícil decidir-se entre una papereta o altra sense un cert i raonable dubte.

Clarificar els espais, però, és relativament fàcil. La llibertat o el control. L’individu o l’Estat. Aquestes són dues alternatives extremes. En aquesta polaritat l’individualisme justifica fins i tot l’ús personal de les armes per a la defensa, mentre l’estatalisme nega la capacitat dels pares per decidir si volen que l’educació sexual dels seus fills es doni a casa i no en el centre d’escolarització. Però hi ha vida dins dels extrems. El problema de tota la resta és haver estat arrossegats: el centre-dreta (PP i el que queda de C’s), i el centreesquerra (PSC) s’expressen o accepten posicions maximalistes pel sèu contacte inevitable amb els extrems. En un clima tibant fins i tot el més raonable pot dir una bestiesa. Sobretot pel fet que la manca de cultura política ha deixat de ser un factor circumstancial: en general estem davant d’una classe política analfabeta, fins i tot ignorant de la història que diu voler rescatar.

Catalunya, amb un factor de complexitat afegit, ha hagut d’esbrinar si vol ser de dreta o d’esquerra, però també si accepta ser còmplice de la divisió en pro d’una Catalunya independent o si prefereix ser fidel a una Espanya pensada per sobre o amb sacrifici de la singularitat. I en els darrers temps no ha estat fàcil decidir, o millor dit, ha estat molt fàcil pensar que la lleialtat a una causa implicava la traïdoria de la contrària. Perquè Catalunya i Espanya han estat interessadament presentades com contràries i diferents. I no és cert.

Un panorama maniqueu, que des del punt de vista de la clarificació dels espais resulta molt entenedor, perquè comporta en el profund una gran buidor i desconsol per a la tradició pactista, complexa, multifractal on sempre s’ha mogut la societat catalana. Podríem dir que la polarització es efecte del procés i del referèndum, però en el fons ha estat més aviat el contrari: el referèndum (o la seva negació) és la única proposta que podien fer els partits que ens volien conduir a aquesta situació d’enfrontament i fractura.

Però hi ha molta més riquesa en el matís. Catalunya ha tingut la seva realització com a comunitat política en el marc de l’Estat de les autonomies que ara uns menystenen per massa i altres per massa poc. La restauració d’unes institucions seculars que mai havien tingut expressió democràtica han estat la resposta espanyola a la reivindicació del Dret civil propi de Catalunya en el I Congrès Català de Jurisconsults a favor del Dret civil català de 1881. Mai es va pensar com la primera passa per a la separació, sinó com la passa fonamental per a la consolidació i engrandiment d’un projecte comú on la potència de la part era també la del conjunt. I així ha viscut en pau Catalunya el seu prestigi, tot i que també les seves ombres i errades.

Què ha de fer qui creu en la política com l’art del bon govern per a la majoria amb cura de la minoria? On és el partit que aposta per la comoditat fiscal, que facilita la iniciativa empresarial com a motor de l’oferta laboral? On és el que preconitza la llibertat d’acció del model escolar per als fills mitjançant el xec escolar? On la simplificació burocràtica i la reconversió de l’administració pública per deixar-la sols allà on és imprescindible? On és la promoció efectiva de l’esport per evitar que la gent emmalalteixi i col·lapsi el sistema de salut? I l’aposta per canviar la consideració de la subvenció, de manera que passi de ser la regla i es quedi en excepció? Qui entomarà la reconversió industrial de manera que la cura del medi ambient no esdevingui amenaça per a la humanitat? Per a quan el repartiment del poder entre els diversos nivells d’administració de manera que sigui eficaç i eficient i no un instrument per a la lluita personal dels seus titulars?

 

A les coses, senyores i senyors, i per la concòrdia! Ha arribat el moment de posar-se dempeus i dir que ja n’hi ha prou, abandonant una comoditat que sense dubte és temptadora, però també covarda. El catalanisme polític ja ho ha fet abans, i ara és la única via per reconciliar la Catalunya de sempre amb la que desitja liderar el futur.

 

Comentaris (7)
un tipo que vive en Tabarnia Fa 12 dies
LA GRAN SUMIATRUITES
jeta's Fa 12 dies
NO, con la cúpula fasista/franquista de ppsece/ppsoe de la máfia Zaragoza, Granados, cinic Iceta, neoliberals de Marín, Lucena, Illa y otra pandilla NO hay de qué ni ablar ni pactar. Así de claro. Son fachas inhumanos.
Guillem de Cardedeu Fa 12 dies
Per la concòrdia, el millor que hi ha es que els problemes politics es reolguin amb eines polítiques. El que s´ha de fer es dirimir si els catalans volen o no la independència. El que s´ha fet ara es negar la politica per provocar la polarització i frustacio de la societat catalana tant dels qui volem la independencia com dels qui no. I aixo s´ha fet de forma premeditada per intentar que aquí acabem amb violència. Ho sap això oi?
Narcís ( text vergonyós .. de debò pensa així o va adreçat a ' tercers ' ? ) ( no volia comentar res perquè per a què .. si us plau, perquè elMón té aquest text tant de temps ? ) Fa 12 dies
Ai, Senyor, quina llàstima .. és obvi que l'autora no canviarà, sia per interès professional i/ o potser personal, sia per desconeixement ingenu ! PD : esmentar com centredreta els partits que esmenta .. ho diu tot ( cal desglossar les bestieses, les provocacions i la manca de mínima humanitat que llancen per a aconseguir ' vots anticatalans ' ? )
Català a Mallorca Fa 12 dies
Senyora, deixi de vendre,ns la moto vol? Que coi ens ha de vindre a dir de projecte compartit, que si Catalunya és el que és pq dins d,espanya ha desenvolupat tot el seu potencial i tonteries d,aquestes... És vostè conscient de l,expoli que hem viscut a costa dels espanyols? S,ha parat a imaginar com seria Catalunya si fóssim independents fa 300 anys? Oi que no? Doncs lliçonetes a ca seva, o a la seva aula que prou pena ténen qui l,han de escoltar...
enterrador Fa 13 dies
gracias a ERC , el Parlament ha sido dinamitado, se han cargado la institución al permitir que funcionarios del tres al cuarto destituyan a su antojo Presidents, o Diputats, la respuesta es clara poner en marcha el Parlament de la República como órgano superior a la Generalitat, en el exilio.
Ramon Fa 14 dies
Concòrdia entre ideologies. I unitat en tot allò nacional. O sigui just a l'inrevés que ERC i la CUP.