Després d’haver viscut la febrada de Podemos i de Pablo Iglesias, resulta curiós de veure com ara es promociona Ciutadans. Era previsible que els nois d’Albert Rivera treurien uns bons resultats a Catalunya. En el món de la immigració i de Pedralbes s’hi troba el sector de l’electorat que té un sentit polític més cru i més pragmàtic del país. En les eleccions del 27S era tan difícil prendre’s seriosament la campanya dels somriures de l’independentisme com la campanya de la por auspiciada pel govern central. Iceta va salvar els mobles ballant, però amb el PSC en hores baixes, Ciutadans va aplegar el vot de la gent que prefereix xutar la pilota endavant, abans d’embarcar-se en situacions que no veu clares.
Fins que l’independentisme va esclatar, Ciutadans era un partit marginal, d’electors que estaven indignats amb Catalunya perquè no tenien el coratge d’indignar-se amb el món o amb Espanya. Ara em fa l’efecte que, d’un temps ençà, els poders fàctics espanyols l’utilitzen per fer reaccionar el PP, igual que Pablo Iglesias ha servit per controlar i resituar el PSOE. Ciutadans agrada a Aznar perquè serveix per desgastar Rajoy i perquè té la mateixa barreja de cultura tardofranquista i nordamericana que ell va intentar promoure quan manava. Ciutadans és una versió actualitzada d’aquella escola del desarrollismo, tan explotada per Aznar, que advocava per la fi de les ideologies i el feliç adveniment de la tecnocràcia.
Alguns diaris presenten Ciutadans com el partit de la nova dreta. Però per modernitzar la dreta espanyola -que és la base de l’Estat- cal alguna cosa més que un vernís estètic. Caldria, per exemple, tenir prou gruix ideològic per promoure un referèndum a Catalunya, o per assumir la història sense excuses ni tants oblits interessats. També caldria un partit que tingués una implantació una mica homogènia en el territori. Per això em fa l’efecte que l’única cosa que aconseguiran els promotors de Ciutadans serà recalentar el nacionalisme espanyol. Rivera no modernitzarà la dreta igual que Zapatero no va modernitzar l’esquerra. Com a molt, Ciutadans allunyarà encara més, del projecte estatal, les classes mitjanes de cultura catalana, tant del Principat com del País Valencià.
De moment, el partit d’Albert Rivera ja ha demanat l’abolició del Cupo Basc. És una proposta que entra en la lògica del seu discurs, però que també podria haver demanat VOX, o qualsevol d’aquests partits minoritaris que viuen en la seva Espanya de cartró pedra. Ciutadans sembla que té un creixement més sòlid que el de Podemos perquè ha sigut més lent i perquè té una ideologia més ambigua i adaptable. Però si el PP no és capaç de trobar un equilibri entre tradició i modernitat, entre els interessos de les oligàrquies i la sensibilitat de les noves generacions, a mesura que el discurs teòric de Ciutadans vagi topant amb la realitat, Espanya s’anirà esquerdant com una galeta seca. Sense que l’independentisme faci res, la situació d’ara semblarà una broma.
