Dimarts d’aquesta setmana, quarts de tres de la tarda, bonica estampa a Plaça Sant Jaume. Junts, a tocar de Palau, davant el Bocatta que hi fa cantonada, els tres grans spin doctors de can socialista a Catalunya: Miquel Iceta, Enric Casas i… Jaume Collboni? No, José Zaragoza. Casas, ara sobretot –però no només– dedicat a la delicada missió de fer passable l’alcalde Jordi Hereu, ha estat junt amb Zaragoza el pare de les principals campanyes de propaganda del PSC des de fa anys. Nicaragua segueix rutllant a tota màquina, encara que faci passar a segon pla certs actius o que els tingui dedicats a trinxeres locals com ara l’Ajuntament de Barcelona. No debades, el PSC junt amb el seu germà PSOE són els qui millor controlen el món de la propaganda en el nostre entorn polític més immediat.
Aquests dies de Setmana Santa vaig aprofitar per fer una lectura que ho corrobora, d’aquelles divertides que ens agraden als malalts de la cosa política, per passar l’estoneta de forma lleugera: El Maquiavelo de León, escrit per José García Abad, periodista filosocialista (de la vella guàrdia). El protagonista, efectivament, és ZP i el capítol cinquè és una perleta: “Mi reino por un titular o una buena foto”. Entre d’altres frases antològiques, una de l’actual ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, al seu “deixeble” ZP: “Davant els mitjans no diguis una sola frase que no càpiga en un titular”. Ahir dimarts mateix, el també conegut com Fouché espanyol, va aprofitar per practicar amb l’exemple i, en reacció a l’assassinat d’una nena ara fa pocs dies presumptament a mans d’una altra, no va descartar revisar la llei del menor però va afegir que amb prudència, no com “aquells que proposen reformes a la sortida dels enterraments”. Pam. Això anava pel PP i pels dirigents populars que fa unes setmanes s’obrien al debat de la cadena perpètua després d’un altre cas propi de la crònica de successos. Un mestre de la propaganda. Un altre.
I amb aquests referents que li ho van ser quan estava conformant-se com a líder, ZP ha arribat on és ara i ja no necessita que cap d’ells l’alliçoni. La seva obsessió per la bona foto i el bon titular ja la va deixant anar ell tot sol, amb insistència i sovint amb l’ajut inestimable i gairebé mai correspost d’uns tercers, CiU i ERC, amb poca memòria.
Perquè és obvi que, per a ZP i el PSOE, els anomenats pactes de Zurbano volen ser poc més que un seguit de fotos i de titulars laudatoris del suposat esforç del govern espanyol per mirar de tirar endavant mesures efectives contra la crisi. Ho admeten fins i tot CiU i ERC quan diuen que es sumaran al consens que busca el PSOE però que no creuen en el contingut d’allò que estan pactant.
Així que ja ho veuen, ara resulta que tant CiU com ERC, que no es poden ni veure i que no es dirigeixen gairebé la paraula si no és per tirar-se plats pel cap, només coincidiran a Madrid i sempre a major glòria del senyor José Luís Rodríguez Zapatero. Ja hi tornem a ser. El Maquiavel de Lleó sempre guanya, com la banca. I el millor per a ell és que per a titulars i fotos com els que li reportarà Zurbano, no només no haurà de donar un regne. Ni una sentència mínimament respectuosa amb l’Estatut no haurà de mirar d’acomboiar! Propaganda gratis total.
PD: parlant de llibres i de Barcelona, dilluns vinent presenten un de Xavier Trias, Barcelona vista per un metge (Columna). La batalla per la capital també s’apropa.
