10 de desembre de l’any 2042. Compareix en roda de premsa el conseller Joan Saura Júnior. Ja veuen, la dinastia segueix al més pur estil nord-coreà. El destacat membre del Govern Tripartit XII ha de retre comptes davant la ciutadania per les excepcionals nevades del dia anterior. Resumeix amb una frase: “La culpa és de CiU, i per cert, que fa trenta anys ells van gestionar pitjor unes nevades. I ara disculpin, marxo a encendre un arbre de Nadal elèctric amb una bici, com feia la mama (amb trampa)”. Es tracta d’una hipòtesi de futur, però no la descartessin del tot. De guanyar aquesta tardor, tindrem tripartit per a dècades. D’altra banda, l’autisme d’alguns els acompanyarà a la tomba.
En destacats membres tripartits s’ha enquistat un estil grotesc que els empeny a deixar anar com a papagais un “CiU, caca! Pupa! Dolent! Ecs!” que repeteixen mecànicament cada vegada que algú gosa reclamar-los explicacions. No s’espolsen això del damunt, cosa que al meu entendre genera cada dia que passa un major rebuig entre capes ben transversals de la ciutadania.
Perquè CiU no és el PP, senyors Saura, Boada, Herrera i Ridao. Algú els ho podria dir? Ah! Que ja ho han fet alguns del PSC amb els d’Iniciativa i els vells d’Esquerra amb el seu actual secretari general? Ja. I de què els ha servit? Del mateix que Joan Boada a la ciutadania durant les nevades, oi? Au, doncs ja està tot dit.
L’obsessió neuròtica que emanen diferents prohoms tripartits és preocupant, molt especialment perquè demostra que no entenen res. I més encara, perquè palesa que n’hi ha que no tenen la més mínima intenció d’entendre res que no els càpiga en la seva quadriculada ment, ben predeterminada i programada sense canvis a introduir d’aquí a l’infinit.
Al PSC han captat que la fórmula ja cansa. O és que no veuen que aquests dies post-nevada José Zaragoza no ha sortit a comparèixer. Per què s’hi hauria d’haver posat? Per quedar retratat? Per això ja hi són els Herrera i Ridao, no? De Saura i de Boada, els socialistes ja ni te’n parlen. Els donen per amortitzats. Dels altres dos, en canvi, se’n planyen. Pinta que són el futur de vagin vostès a saber què.
Però és interessant veure com aquests dies José Montilla i Joan Puigcercós no han etzibat contra CiU. No, com a mínim, en la línia d’un Herrera cada dia amb un posat més antipàtic, per sobreactuat a l’hora de buscar (sense trobar) brega amb CiU, o com l’autosuficientíssim Ridao, que en el seu dia, abans que quallés en el món real, ja havia teoritzat via llibre (Baixant la persiana: crònica d’un final de règim -2003-) una fórmula tripartida d’inspiració bàsicament anti-CiU. Ell creu molt en aquest model. I en això és coherent. Deu pensar, “si la nostra essència és bàsicament l’anti-CiU, a cada batzegada, a cada nova xarlotada, a cada nou fracàs en la nostra gestió, només ens cal girar-nos cap als del Mas, escopir-los a la cara, i au, qui dia passa any empeny. Assumpció de responsabilitats…? Nosaltres…? Mani…?”.
Fa molt que tiren d’això. És el seu relat. I així seguirien en el cas hipotètic que d’aquí a trenta anys, amb ells al govern, ens toqués per estadística una nova nevada com la d’aquests dies. “Responsabilitats? Les de CiU. Ells van fer-ho pitjor! Nens, ciutadanets, no estimeu CiU, eh? Caca! No toqueu! Pupa, fa pupa! Dolent! Són el lloooop, com el PP!!”. I a viure.
