CITROËN DS: L'ERA DE L'ATREVIMENT

Ni millor, ni pitjor. Diferent! L'original i habitable carrosseria del DS3 pot configurar-se a la carta a partir de 38 possibilitats diferents. La nostra, combinava el blanc amb el blau Boticelli del sostre, les llandes i els retrovisors. I –és clar- no ha passat pas desapercebuda.

Que et mirin i... si pot ser, que t'envegin. Una mica aquesta ha estat la filosofia de la marca francesa a l'hora d'estrenar la gamma DS (Distinctive Series). El desembarcament de models com ara el Mini, l'Alfa Romedo Mito o el propi Fiat 500 ha propiciat aquesta passa endavant de Citroën que, d'aquesta manera, introdueix en el mercat una nova família d'autos on el client pot dissenyar-ne fins al darrer detall. Els DS no substituiran cap model del grup PSA, més aviat els complementaran amb una oferta de serveis (Freedrive) que fa possible, per exemple, comptar sempre amb un vehicle de susbtitució mentre durin les maniobres de manteniment periòdic al taller. Però aquesta política post-venda no és la característica principal del cotxe que avui ens ocupa.

El DS3 té en la estampa un dels seus principals atractius. Deriva –efectivament- del nou C3 però les modificacions estètiques que ha sofert permeten parlar d'un auto molt més atrevit. Amb personalitat pròpia. Per començar, es comercialitza exclusivament en tres portes (les laterals de generós mida) i presenta alguns trets estilístics molt particulars. El sostre, pintat en un color diferent al de la carrosseria, sembla que suri. Aparentment, no se sustenta en cap els quatre pilars naturals del cotxe. Les aletes, tipus tauró que apareixen en la línia que separa la superfície del vidre lateral i la carrosseria, dinamitzen els trets de la cintura, i els llums de LED verticals del frontal, li proporcionen el punt just d'agressivitat al morro. Els vidres arriben tintats de manera que es fa difícil veure'n els ocupants i el muntant posterior també queda amagat. La portalada al darrera recorda la d'alguns break's i l'accessibilitat al maleter és bona, amb 285 litres reservats pels paquets modulables a través d'una banqueta plegable 40/60. L'elecció de seients més prims i la situació un pèl més elevada del davantal han permès reubicar els seients de tal manera que quedi més espai per a les cames i puguem parlar, en aquest cas, d'un autèntic cinc places de talla normal.

Molt interessant la sofisticada posada en escena de la instrumentació a partir de tres quadrats cònics bicolors. Els acabats plàstics brillants agradaran o no, però els lacats de la marca francesa distingeixen el producte. El fan més modern i molt pràctic a l'hora de la neteja. També aplaudim els packs d'equipament gratuïts que coincideixen amb el llançament del DS3. Així, llandes d'aliatge lleuger; aire condicionat, sistema d'ajut acústic en l'estacionament; sensors automàtics pel neteja vidres o els llums i retrovisors plegables, sistema Hifi o connexió Mp3/iPod et poden sortir de franc, en funció del nivell d'equipament escollit.

Mecànicament, hi ha tres opcions disponibles en gasolina i dues més en dièsel. La que hem estat testant nosaltres és l'HDi de 90CV i 1.6 litres de cilindrada, que puja de voltes amb facilitat i només acusa un cert grau de rumorositat en fred. Es mostra continguda en consums i àgil en la majoria de circumstàncies. Una mecànica molt respectuosa amb el medi ambient, que permet arribar a puntes de 180 Km/h amb mitjanes de consum per sota dels 5 litres en carretera i a la ratlla dels 6 en ciutat. Duu un taratge d'esmorteïment tirant a dur que en cap cas resulta incòmode i una direcció molt directa que proporciona molta informació del que queda sota les rodes. Similar a la del Mini. Porta frens de disc només a l'eix davanter però tampoc hi ha llacunes a l'hora d'aturar-lo perquè l'ABS treballa impecablement, porta l'ajut del control d'estabilitat ESP i repartidor de frenada.

Ens trobem, doncs, davant d'un utilitari fashion ideal per moure's en ciutat, que va molt bé quan l'abandonem i que presenta una estètica arriscada però original. Una proposta indicada pels joves i per a fèmines decidides.

 
 

Comentaris