Aposta francesa per la funcionalitat, la llum interior i la qualitat dels materials. El C3 Picasso és un dels monovolums petits més espaiosos, segurs i modulables del segment. I, a més, fa cara de bon minyó!
És modern, presenta detalls d’estil interessants i resulta prou compacte com per poder moure’s amb facilitat al vell mig de la ciutat. Estèticament ens ha agradat molt. La verticalitat de la cua del cotxe afavoreix les maniobres d’estacionament i la generositat de les òptiques i els intermitents li proporcionen aquell punt de personalitat que necessiten els líders. Però –no ens enganyem!- el millor és a l’interior.
El C3 Picasso ofereix una visibilitat perifèrica extraordinària i l’embolcall generós de vidre (4,5 metres quadrats), molta llum interior. Nosaltres pensem que, en aquest model, el sostre panoràmic hauria d’arribar de sèrie preceptivament. Els montants posteriors són molt gruixuts però no molesten i com que el conductor viatja en una posició un pèl més elevada, la sensació de control és absoluta. El nivell dels acabats i la qualitat dels materials emprats depassen amb escreix els del C3 berlina. La posició estratègica de la palanca del canvi, la possible regulació en alçada i profunditat de la columna de direcció i l’aïllament acústic, també mereixen elogis.
Disponible des de l’abril, per mesures i preu té en el Nissan Note un dels seus principals rivals però el model francès el supera en aparença estètica, habitabilitat i mecànica. No reserva massa espai per a les cames dels qui viatgen al darrera però munta una banqueta lliscant que també es pot plegar asimètricament de forma automàtica fins a fixar-se amb el terra per adaptar l’interior en funció del passatge i/o la càrrega. Combinant aquests dos elements el maleter passa de 385 litres a 500, amb una accessibilitat fora de dubtes gràcies a les generoses dimensions de la porta. Per millorar encara més el confort del passatge, el respatllers dels seients del darrera poden inclinar-se lleugerament.
En el dia a dia és molt fàcil notar que el C3 Picasso gira en molt poc espai, la qual cosa el converteix en un vehicle molt manejable. I en carretera oberta, els seus moviments també són fàcils de preveure perquè munta una arquitectura de suspensions enfocada al confort, nota predominant a la marca francesa. Parlem, doncs, d’un auto tou que, no obstant això, no es gronxa desagradablement en revolts. Simplement, la roda interior del davant pot perdre motricitat si els afrontem amb excessiu dinamisme.
La mecànica 1.6 HDi de 110 CV amb filtre de partícules que hem estat portant és la més geniüda en dièsel i sorprèn per la seva baixa rumorositat. Amb aquest motor, el C3 Picasso empeny bé molt abans de les 1400 voltes, cosa que el fa molt agradable en ciutat. El tacte del canvi –de cinc velocitats- podria millorar-se però s’ha de reconèixer que gasta el just si tenim present que no és el model més aerodinàmic del mercat, cosa que es pot notar quan el vent empeny amb contundència. En qualsevol cas, en ús quotidià, els límits d’equipatge i mitjanes de velocitat els marcarà el client, no pas la màquina.
