L’exitàs financer que ha aconseguit el PNB deixa al descobert, de forma explícita, que la resistència de Madrid a qualsevol concessió a Catalunya és, en realitat, una lluita aferrissada per conservar -i, sobretot, adjudicar a conveniència- els recursos que genera el dèficit fiscal català. És el drenatge anual d’aquests milers de milions el que permet a les elits espanyoles sostenir el capitalisme de BOE madrileny i el socialisme de repartidora andalús. Per tal de conservar els 16.000 milions que vénen de Catalunya, el PP/PSOE/C’s ha estat disposat a pagar 1.400 milions al País Basc, més alguna propina per als canaris.
Són tan sistèmics els milions catalans que el règim del 78 està disposat a jugar-se-la al tot o res per tal de retenir aquests diners a Madrid. Sense el dèficit català, les elits polítiques, mediàtiques i financeres espanyoles veurien empetitits els seus negocis i escurades les arques de les institucions que controlen. Millor quedar-se els diners, tot i el risc d’independència, que deixar-ne una part substancial en mans de les administracions catalanes.
Però el sistema és massa depredador i això el fa inestable. I com que no poden negociar, intentaran guanyar amb la coacció, just el que els allunya més -i més ràpid- de la legitimitat.
