Resulta que el cafè allarga la vida. En realitat l’Organització Mundial de la Salut diu que prendre tres cafès al dia redueix la mortalitat prematura en un 18% en homes i en un 8% en dones. Però els matisos o els conceptes més o menys mèdics ens avorreixen. El tema és fer un bon titular amb les paraules que més ereccions provoquen en el món occidental: allargar la vida. Fins i tot “allargar el penis” té menys poder com a reclam que la sentència “allargar la vida”. Perquè “la vida” és el valor incomparable. És el tòtem al que tots els capitalistes preguem agenollats suplicant que es faci més gran i vigorós. I per aconseguir la gratificació d’aquest déu modern no dubtem a recórrer a fetitxes i supersticions místiques. Beure més cafè és l’últim amulet en incorporar-se a aquest imaginari religiós de devoció transcendental al gran déu de “la vida”. No difereix tant allò que feien els nostres avantpassats amb el que fem nosaltres. Ells sacrificaven animals, es tatuaven el cos o portaven ofrenes alimentàries als déus antics. I, com en el cas del déu de LA VIDA, els déus pagans també tenien regles nutricionals específiques. El Déu jueu volia cert tipus de carn, sacrificada de certa manera. Volia cert tipus de vi (una copa a la setmana) i rebutjava certs animals. De la mateixa manera, per satisfer el nou déu (el déu de LA VIDA), també hem de peregrinar (ara en diem running), també hem d’oferir animals concrets: la carn blanca, el te verd, els sucs freds… i també hem de rebutjar animals que no són bons segons el nostre déu: la carn vermella, per exemple.
La nostra vida es construeix sobre una certesa: la vida ho és TOT. La vida aquesta, que toquem, que sentim, que olorem, que engrapem i que llepem ho és TOT. És el que tenim. I fins i tot el neo hipisme de baixa intensitat ens diu que la vida és la substància primordial. Viu la vida, gaudeix de la vida, comparteix la vida, menja’t la vida… No dic pas que no sigui cert, això, però és una certesa relativa. Per això no podem entendre de cap manera que un testimoni de Jehovà deixi que mori un familiar en comptes de fer-li una transfusió de sang. Perquè és un xoc de certeses. Perquè ells han decidit oferir la seva energia i convicció a una veritat diferent. I el testimoni de Jehovà defensarà la seva posició amb la certesa que nosaltres som uns degenerats. Que som uns psicòpates ignorants perquè prohibim a la gent l’honor de la vida eterna. Són certeses, al cap i a la fi, i val la pena entendre que no hi ha tanta gent malvada com gent convençuda de coses dolentes. Gent que posa bombes a clíniques on es practiquen avortaments amb la convicció que ha d’evitar que els metges assassinin nens. La convicció és perillosa perquè ens permet justificar qualsevol atrocitat.
Resulta que el cafè allarga la vida. Però fa un parell d’anys van descobrir un aliment sintètic que és capaç d’allargar la vida de manera efectiva fins a 12 anys. Té un gust terrible però només cal menjar-ne tres dosis al dia. Tres. I són 12 anys més de vida certificats perquè actua de manera efectiva en el cor, els pulmons i el fetge (tres peces clau). Si heu arribat fins aquí esperant saber el nom d’aquest aliment màgic penseu, seriosament, si serieu capaços de menjar tres coses fastigoses al dia a canvi de 12 anys de vida. Potser tota aquesta veneració per la vida és una certesa imposada que ens ofereixen perquè ens mediquem i comprem cafè. Potser, en realitat, els humans venerem altres coses. Potser resulta que preferim allargar altres coses.
