Si algú encara tenia dubtes sobre la qualitat de la democràcia espanyola, aquesta setmana n’haurà tingut un bon tastet. Cada pas del Govern espanyol i de les institucions que el serveixen posa en evidència no només l’absència d’una separació de poders, sinó també l’existència d’un concepte folklòric dels valors democràtics on, lluny de l’esperit de respecte i de joc net, impera l’autoritarisme i l’intent de corregir –sense vergonya– el vot dels ciutadans de Catalunya. En efecte, l’Estat espanyol és una façana democràtica construïda i sustentada sobre ruïnes franquistes.
Era de preveure que aquesta legislatura, fruit d’unes eleccions il·legítimament convocades, començaria amb proves de foc. El discurs del nou President de la Cambra catalana, Roger Torrent, va ser inequívocament constructiu i respectuós de la institució que avui representa. Una institució que, no ho oblidem, ha estat objecte d’una persecució ideològica sense precedents aquests últims anys. Insisteixo que és inacceptable que el Govern d’un partit que ha obtingut el 4,24% dels vots dels ciutadans de Catalunya s’atorgui el dret a decidir què ha de fer un parlament sobirà, legítimament i legalment constituït.
Dit això, atrapats en el qui, estem deixant de banda el més important: el què i el com. El 21D, els ciutadans de Catalunya han escollit majoritàriament adoptar la República com a fórmula d’autogovern. És bo recordar-nos de tant en tant que aquesta ja va ser proclamada el 27 d’octubre de 2017. Per poder construir la República, és imprescindible poder comptar amb un govern plenament executiu. Aquesta hauria de ser la prioritat de les forces republicanes en aquests moments. Una República no es construeix basant l’interès general en una sola figura, sinó incorporant i sumant com més sensibilitats millor. El carrer també hauria d’empènyer en aquesta direcció.
Si bé és absolutament legítim i just que Carles Puigdemont pogués ser investit com a President, hem de ser plenament conscients de la força bruta i de la bel·ligerància del nostre adversari i posar, per tant, l’interès general –és a dir la República i els seus valors– al cor de les nostres decisions i del debat constructiu que hem d’encetar. La República és un projecte popular, col·lectiu i no individual que s’ha de desplegar com a tal. No oblidem que quatre conciutadans d’ideologies ben diverses i de conviccions profundament pacífiques continuen privats de la seva llibertat i dels seus éssers més estimats. No necessitem màrtirs. Necessitem sumar forces per revertir el 155 sense dilacions.
