Centralisme a la carta

"Sánchez vol harmonitzar les comunitats autònomes governades pel PP, i Casado, també"

A veure si Sánchez i Casado tindran més en comú del que pensàvem! Tant parlar de la visió més tolerant del PSOE en matèria autonòmica i en quan comencen a governar Espanya apareix el “gen patriòtic”, aquest que sembla haver-se descobert també a l’ADN de Joan Josep Nuet quan defensava l’altre dia el ”nostre país” i ”les nostres forces armades” davant la ministra Robles a la comissió corresponent del congrés de diputats. Endavant, mai serà tard!!

Sanchez vol harmonitzar les comunitats autònomes governades pel PP, i Casado, també. La diferència rau en el que es vol harmonitzar en cada cas: Per al govern de Sánchez és important que les comunitats autònomes que han alleugerit l’esforç fiscal dels seus contribuents (i que, ves per on, són governades pel PP)  no facin competència deslleial a aquelleis altres que continuen massacrant la ciutadania amb tota mena de tributs. Quina llàstima que vulguin harmonitzar a l’alça i no a la baixa! Casado, per la seva banda, vol fer realitat a Galícia, el País Basc i Catalunya el seu somni d’unificar la dreta, gràcies el matrimoni de conveniència, potser poc convenient, entre el seu partit i Ciutadans. Però, són totes dues mostres d’anti-autonomisme de la mateixa mena?

En tots dos casos això de l’autonomia sembla importar poc, al contrari, és evident que veuen com una nosa la capacitat de autodeterminació territorial. I potser caldria preguntar-se si sempre és una bona eina per a la governança, utilitzada amb lleialtat i per al conjunt. Si el PP diu que el conjunt a preservar és Espanya i la seva unitat, i de continu ens queixem de la fiscalitat “tova” d’alguns països de la Unió que encobertament esdevenen paradisos fiscals en perjudici de l’economia de la resta, no és lleial al sistema autonòmic rebaixar la fiscalitat d0’una comunitat de manera que afavoreixi una competència deslleial amb la resta que pot acabar comportant més desigualtat d’oportunitats. En canvi no és respectar l’autonomia en un partit d’implantació estatal imposar des dels comandaments centrals directrius que poden perjudicar la formació en el territori. Per això Núñez Feijoo s’ha negat a participar de l’acord amb Ciutadans forjat per Casado, clarament Influenciat aquest per una idea de suma que el seu mentor, Aznar, va fer realitat, però no des d’una perspectiva tàctica (coalicions per veure si es rasca un vot), sinó estratègica: lliberals, conservadors i socialcristians units front l’esquerranització d’una classe política que no és del tot equivalent a la composició de la societat que vol governar.

Són aquests dos exemples de tendència cap a l’autodeterminació o la heterodeterminació, però a la carta, una carta que sol ser sempre contra algú, en tot cas mai pensades des de la lleialtat a altra cosa que els propis interessos curtplacistes i sense embut de contradir el que es critica en l’altre.

 
 

Comentaris