Cayetana et vol despistar

"L'estratègia de la candidata del PP és posar l'independentisme en l'obligació de defensar-se, atacar pel flanc de les emocions i ferir, així desvia l'atenció del debat que importa"

Cayetana Álvarez de Toledo hauria de saber molt bé que mentir no és pas una actitud que s'ajusti a allò que moralment pugui ser considerat ètic i acceptable, i menys en un polític. Cal dir que el seu aterratge a la campanya electoral per les generals del 28-A a Catalunya afegeix intensitat al debat, sobretot perquè obre un nou front de notícies falses, declaracions manipuladores i realitats inventades que donaran titulars, crearan confusió i probablement desviaran l'atenció cap a temes que, en realitat, no són el principal problema que tenim.

 

Una mostra notable d'això va ser el debat que va organitzar la setmana passada "La Vanguardia" i en el qual la candidata aristòcrata va marcar perfil propi, convertint-se en l'eix del debat, almenys en els minuts inicials, repartint estopa i al mateix temps projectant-se com l'exemple més vívid i diàfan del que vindria a ser un polític mentint.

 

El parany d'Álvarez de Toledo és fer-nos caure en el debat fals que genera el fet d'entestar-se a dibuixar una Catalunya dominada per líders xenòfobs i racistes, uns proto-Hitlers que serien capaços d'arribar a enginyar si fos el cas un malèfic sistema d'extermini d'espanyols, considerats membres d'una raça inferior i condemnada al sacrifici per tal que el món pogués avançar per un camí de progrés, superant així algunes tares en l'ADN.

 

La candidata del PP insisteix en aquesta línia i aquest dissabte, en un míting a Cerdanyola del Vallès, ha tornat amb la cantarella de la xenofòbia i el racisme. Llàstima que no va aprofitar el discurs per condemnar el delegat de l'Espanyol, que justament dissabte s'ha convertit en protagonista d'un lamentable capítol de xenofòbia més que evident en dirigir-se a un aficionat del Girona al crit de "Tú calla, negro de mierda!".

 

 

L'estratègia de Cayetana és posar l'independentisme en l'obligació de defensar-se. La voluntat és atacar pel flanc de les emocions i ferir perquè d'aquesta manera el debat, que hauria de fer-se a partir de raons i arguments al voltant de la crisi de la democràcia espanyola, es converteixi en un festival de la crispació. Tot plegat, molt poc ètic.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?