Catalunya vota independència

"Tots s'han tret ja la màscara i darrere l'"esquerranisme" podemita apareix el vell nacionalisme castellà-espanyol"

A la nit electoral del 26M hi va haver dos silencis curiosos, dues incompareixences, dues absències a la valoració dels resultats. Una, la del responsable d'Unides Podem per interpretar els resultats estatals i l'altra la del responsable del PSC per fer el mateix amb els resultats catalans. La primera va ser molt comentada i es va atribuir a la decepció soferta pels dirigents podemites. De la segona ningú no en va parlar. No obstant aixó, era la més significativa perquè era la que havia de donar una explicació del terratrèmol que es va produïr el 26M: l'independentisme supera el 50% de l'electorat i frega la majoria absoluta.

Pablo Iglesias va comparèixer l'endemà i, atribuint el retard a la necessitat de recollir informació, va reconèixer els mals resultats, va renyar Monedero i es va reafirmar en la justesa i oportunitat de les polítiques que l'electorat espanyol havia rebutjat. Igual que els altres perdedors de la jornada: tots anaven en la bona direcció i sentit correcte, com si fossin una disciplinada unitat de cavalleria. Eren els electors els que anaven en sentit erroni.

L'endemà també va comparèixer Miquel Iceta amb un veritable crit de guerra: "farem el que calgui perquè no hi hagi un govern independentista a Barcelona". Aquest propòsit rotund segurament emanava d'una prèvia consideració no formulada expressament: a l'independentisme, ni aigua, que ha guanyat les eleccions. Per això no hi va haver compareixença del PSC sobre Catalunya, perquè el resultat era molt evident: victòria independentista aclaparadora a les municipals i les europees. I no calia reconèixer-ho abans de disposar d'una estratègia per combatre-ho

Per això els socialistes muy y mucho catalans no donaran ni aigua a l’independentisme triunfant. Ni aire li deixarien per a respirar, si puguessin. Faran “el que calgui” per impedir el seu accés al govern local més simbòlic de Catalunya i l’unic on el PSC, crescut fins la pantagruèlica xifra de 8 regidors de 41, pot fer alguna cosa. Què? “El que calgui”. Com sona això al país de les clavegueres de l’Estat, la policia política, la guerra bruta contra Catalunya, els fiscals “afinadors” i els ministres psicòpates d’afers catalans! Com sona en un país amb presos, exiliats, embargats polítics, cárrecs públics processats a dotzenes, regidors expedientats administrativament!

 

Catalunya ha votat independència de forma aclaparadora a les dues eleccions. A les europees ha enviat al Parlament de la Unió els dos líders indiscutits de l’independentisme, treient-los de l’exili i la presó, a més del conseller Comín. Ha traslladat la lluita pels drets dels catalans al cor d’Europa i, si l’Estat tracta d’atacar-los, entrarà en conflicte amb l’Europarlament. Ho farà, sens dubte, i acabarà d'enfonsar-se com a Estat democràtic de Dret.

Les eleccions municipals han sembrat el país d'ajuntaments independentistes. Amb l'abundant diversitat típica dels governs locals però tots independentistes, d'ERC o de JxC, que és el que importa. La batalla de Barcelona té una importància simbòlica gran però no definitiva. A Barcelona viu el 21,7% dels habitants del país. L’altre 78,3% ho fa a la resta dels 947 municipis de Catalunya, gairebé tots independentistes, excepte la cinquantena del PSC, els quatre o cinc del PP i els zero alcaldes de Ciutadans, el partit espanyol més votat a Catalunya.

La importància política de Barcelona rau també en el fet que és on l'unionisme vol marcar la pauta jugant amb la dualitat esquerra/independència, sense ésser l'una ni l'altra. “L'esquerra” catalana no independentista a Barcelona es concentra en els Comuns/Podem i la seva missió és barrar el pas a l'independentisme amb un pacte amb els socialistes com el que els podemites volen a Madrid. Iglesias mira de calçar-se un ministeri oferint a canvi una Barcelona governada pels Comuns, PSC i Ciutadans que deixi fora els independentistes. Per això va prometre la Constitució diumenge passat amb un "per la democràcia, pels drets socials i per Espanya". Tots s'han tret ja la màscara i darrere l'"esquerranisme" podemita apareix el vell nacionalisme castellà-espanyol que, tractant-se de Catalunya, agermana feixistes i progres. Per si algú ho dubtava, la cipaya Colau per fi parla clar: no vol acords amb JxC perquè són de dretes, ni amb ERC perquè són independentistes. Així doncs, és una dona espanyola que, com el seu líder Iglesias, només vol un cárrec, una alcaldia, un ministeri, “encara que sigui de Marina”.

 

Comentaris (16)
Girona Fa 5 mesos
No es desanimi, sr. Cotarelo. Potser caldrà esperar que tothom tingui clar que hi ha darrera de cada màscara per poder tirar endavant. Serà més llarg del que voldríem, però mitja Catalunya no voldrà tornar a sentir res més d'Espanya. És un partit a mig termini. Quan jo era petit, en ple franquisme, mai es va deixar de parlar català i teníem clar que érem un pais ocupat. La generació actual, inclosos els polítics, han oblidat la brutalitat de l'estat espanyol. Potser les hòsties de
@Thomas_bcn Fa 5 mesos
Es que tu y Sala i Martin haceis trampa. Los votos en blanco se cuentan como votos válidos en todas las elecciones y para calcular porcentajes. Si los quitais en este caso particular es para obtener ese 50,01. Pero no es correcto.
MACRON Fa 5 mesos
15 de 41 , probad en la Catalunya nord .
xup Fa 5 mesos
els trolls borden, alguna cosa passa, cou?
Tu sabràs Fa 5 mesos
Bordador nat
Gepeto Fa 5 mesos
La teta de puigdemont dona molt de si cota veritat?i el portuguez parla de colons i inmigrants te cullons el pajaro
@JordiP Fa 5 mesos
No me seas ni economista en colorines ni el preciso (pels dallonses) Cotarelo. Hay que tomar los datos oficiales y no los que a tí te da la gana. El secesionismo no llega al 50%.
Thomas_bcn Fa 5 mesos
treu els vots en blanc las abstencions i els nuls ...i suma si saps.
Vlad Fa 5 mesos
Però no Barcelona
Pobre miserable, si nace más tonto, nace ladrillo. Fa 5 mesos
Cualquier estudiante de primaria sabe contar mejor que este desgraciado mercenario.
JordiP Fa 5 mesos
Excel·lent, Cotarelo. Precisió i concreció. Fantàstica, la definició de la Colau. "Nunca me dedicaré a la política", va dir la joia aquesta. Mentidera i arribista ahora venuda al capital espanyol mentre xucla del pressupost barceloní. Si tots els polítics son intrínsecament fastigosos, la Colau ho és en grau superlatiu. Desprestigia la política i desprestigia Catalunya i Barcelona. Una bona puntada al cul, es tot el que es mereix.
ciutada del mon Fa 5 mesos
cotarelo una dada 15 de 41, 15 de 41 15 de 41, saps sumar dividir i fer fraccions, be si ho saps be i segur que no perque einstein, clarament no ets, t'ho dire jo 36.9 per cent aixo es 15 de 41 cotarelo aixo .
FEDERALISTA Fa 5 mesos
RES DE NOU AQUEST POBRE PAIO MERCENARO A SOU DELs LLADRES DEL 3 PER CENT no sap ni contar el pobre home, a europa es el 49 per cent menys de la meitat a barna 15 concejals de 41 el 36.8 per cent jo es que soc economista cota lelo i els numeros es lo meu, lo teu pareix que no, a les generals 22 diputats indepres de 48, nu 42 0 43 per cent , i nomes al parlament n' hiha majoria indepre encara que justeta de en escons 70 de 135 no aixi de vots on sou el 48 per cent crec o ni arriba al 48 aixo es
airausu Fa 5 mesos
A na Colau li van fer el gran favor de carregar-se en Trias amb les mentides de les cloaques de l'Estat i ara ha de tornar el favor al R78. No oblidem que els Comuns són els segrestadors del 15M, i el propi Iglesias no hagués anat a votar l'1O, i no farà res de res fins que la opció independentista no superi el 70%... Si això són progres i demòcrates, que em deixin amb els carques d'Artadi i Puigdemont. DUI. ||*||
Espectador Fa 5 mesos
PSC = 155
Portuguez Fa 5 mesos
Talvez agora com os cerca de 60000 votos tirados e já devolvidos à CUP, fique a conta certa. Mas claro que muitos colonos e imigrantes votam, e não o fariam na Catalunha independente.
Narcís Fa 5 mesos
Si els fets no demostren el contrari .. aquest article és una relíquia ( no pot ser més encertat ! ) ! PD : difícil d'allò més trobar desengany/ decepció en la respectabilitat, en la correcció, de Ramón Cotarelo !
Ay, Ramoncín Fa 5 mesos
Te fías de Sala i Martín y resulta que, a pesar de ser economista, no sabe sumar. El secesionismo no supera el 50%. Se queda cerca pero no supera. Con esto ya te puedes meter el artículo donde se meten las cosas los devotos de San Julandrón (de Ramis, of course).
JordiP Fa 5 mesos
Es veu que encara no t'has enterat que els vots nuls i en blanc no representen cap opinió. Són com el "no sabe, no contesta". Per tant, a l'hora de fer balanç es com si no fossin al cens. Total: 50,01% independentisme. La sociologia són matemàtiques, sí, però ... aplicades. He, he, no aprendreu mai. Només sabeu que dir mentides i manipular.