Aquest diumenge, el portaveu del PP a Europa, Esteban González Pons, se l’ha passat insultant, per torns, a polítics belgues de totes les tendències. Al viceprimer ministre i ministre de l’Interior, Jan Jambon, li ha dit que pertany a un partit “nacionalista” i “xenòfob” i que si no confia en la justícia espanyola és que “té un problema de percepció“. A l’exministre Elio di Rupo, francòfon i socialista, l’eurodiputat del PP l’ha considerat un “ignorant” per haver dit que Rajoy es comporta com “un franquista autoritari” i li ha exigit que, ja que és socialista, ha de fer com el PSOE i donar suport a les represàlies contra els catalans.
Però el dia va anar empitjorant per als interessos espanyols. Fins que, després de tants insults, Mark Demesmaeker eurodiputat del principal partit del govern belga, va obrir foc amb l’argument que fa pànic a Madrid: “A Espanya hi ha un sistema judicial que no és just ni independent”. S’ha trencat un tabú i la política belga comença a regirar-se contra la pressió espanyola i els insults que els arriben des de Madrid.
A diferència de l’espanyola, la justícia belga no és un apèndix dels partits. I això fa que les decisions es derivin d’un debat jurídic, no pas d’una ordre jeràrquica. Però l’esquerda diplomàtica es va eixamplant i la fanfarroneria espanyola no es correspon amb la situació real. Com diu Demesmaeker, “Catalunya té bons amics“. A Flandes se’ls acostuma a pondre el sol.
