Catalunya supera el 78; Espanya s'hi queda

"Dins de la mateixa setmana el Congrés dels Diputats i el Parlament de Catalunya han convocat dos actes solemnes de significació antagònica"

La bifurcació política entre Catalunya i Espanya és irreversible. Tant, que dins de la mateixa setmana el Congrés dels Diputats i el Parlament de Catalunya han convocat dos actes solemnes de significació antagònica: D'una banda, a Madrid s'ha homenatjat els protagonistes de la transició, en un acte protagonitzat per Felip de Borbó. Allà s'hi han repetit, una vegada més, tots els tòpics sobre el règim del 78, amb la suposada concòrdia de les dues espanyes, les teòriques cessions mútues i la generositat aparentment providencial de tots els que van protagonitzar aquells anys. De l'Espanya en blanc i negre a l'Espanya en blanc i blanc. De cop, tothom va ser bo i va merèixer una medalla, com les que es van repartir entre ells al Congrés. La Guerra Civil va ser una "tragèdia" (del tipus desastre natural, sense responsables), equidistància entre els dos bàndols i medalla per a Rodolfo Martín Villa. Fins i tot el bandarra volia la seva i es va queixar des de la seva jubilació impune i regalada.

 

De l'altra banda, a la Ciutadella, el Parlament denunciava els pactes subterranis de la transició i rescatava de la humiliació permanent les víctimes del franquisme. No hi va haver matisos; des de la CUP fins a (vejats miracle!) el PP i Ciutadans, tots els diputats van declarar, solemnement, la nul·litat dels 64.000 processos judicials que va muntar la dictadura franquista contra els ciutadans d'aquest país. Des d'ara, Catalunya ja és fora de les martingales de la transició.

 

 

No hi ha intersecció. Martín Villa és un criminal o mereix una medalla. La transició fa olor de colònia o put a claveguera. Espanya es queda on era fa quaranta anys; Catalunya se'n va cap a un futur sense amenaces ni peatges.

 

 

Comentaris