El conflicte dels taxistes amb les VTC per la irrupció en el negoci de plataformes com Uber o Cabify ha acabat com era previsible després de l’aprovació dimarts del decret del Govern. Se’n van. Les companyies han anunciat que deixen d’operar a Catalunya i això ens aboca, a curt termini, a viure contradiccions com que Barcelona sigui la seu, en poques setmanes, del Mobile World Congress sense la possibilitat que els visitants que arribaran en massa tinguin l’opció de moure’s amb aquestes ‘apps’ a la butxaca. No té sentit. Avui Catalunya és menys ‘smart’ que ahir i trasllada un missatge desmotivant: es vol estar a la última, ser punta de llança en tecnologia, però els negocis basats en les possibilitats que ens ofereixen les aplicacions digitals no són benvinguts si posen en perill sectors tradicionals de l’economia, això sí, no qualsevol sector tradicional, sinó aquells que tenen força suficient per provocar una paràlisi física, posem per cas, del centre de la ciutat, tal i com han fet els taxistes. És a dir amb sectors amb capacitat de coaccionar.
Milers de treballadors de companyies VTC se’n van al carrer i poca atenció se’ls ha prestat. Ells mateixos han lamentat el poc cas que el Govern els ha fet. Però hi ha un altre detall interessant en el col·lectiu de les VTC que val la pena que es tingui en compte: moltes de les persones que hi han trobat feina feia temps que estaven a l’atur, es tracta de gent al voltant dels 50 anys que havien finalment ensopegat amb una activitat per a la qual ningú contemplava la maduresa com un impediment per participar-hi. Quina serà l’alternativa a partir d’ara per aquestes persones? Tenim un mercat del treball dinàmic que els pugui absorbir o se’ls convida a tornar a viure amb l’angoixa i la incertesa de no saber si a final de mes es podran pagar totes les factures?
Alguns detractors de plataformes com Uber o Cabify —o bé en el cas del sector de l’allotjament turístic amb Airbnb— només s’obsessionen amb aquells que més s’enriqueixen gràcies a aquestes companyies, obviant que hi ha un volum de persones que, gràcies a aquestes aplicacions, han trobat un alternativa d’ingressos en el marc d’una economia on el cost de la vida puja constantment, mentre els sous s’estanquen o disminueixen. Alguna solució equilibrada s’hauria de trobar perquè aquesta possibilitat que ens ofereix la tecnologia (trobar gent que ens vol oferir serveis alternatius i nosaltres pagar-los-hi) no sigui una oportunitat d’especulació i abusos de cap mena, però sí una oportunitat per qui la necessiti. Així que estaria bé que es deixés de demonitzar una activitat que ha actuat com a taula de salvació de molts i s’esmercessin, en canvi, més esforços en buscar solucions perquè tots els agents implicats poguessin conviure.
