No ens enganyem. La votació de la ILP “Prou corrides de toros” no tractava d’un tema de llibertats, ni de catalanisme versus espanyolisme, ni de defensa dels drets dels animals. No era cap d’aquests temes i ho eren tots a la vegada. Al cervell de cada diputat, l’opinió que es forma en barrejar els arguments a favor i en contra propis d’aquests tres eixos és un resultat totalment diferent l’un de l’altre i de l’altre i de l’altre… Cap de les 135 opinions no coincideix, atesa la complexitat de la presa de decisió en sí. I més, si es tenen en compte les pressions, els efectes econòmics, la repercussió, etc.
És una llàstima que aquest debat, ple de sentimentalisme, folklorisme i, perquè no dir-ho, demagògia, amagui una qüestió molt més important. Directament o indirecta, hem estat protagonistes d’un exercici de llibertat democràtica de gran transcendència. Estem davant una iniciativa ciutadana que ha aconseguit promoure una llei a través d’un nou canal democràtic que permet la no dependència del sistema de partits i la no dependència del cicle electoral quadriennal per poder encabir una demanda social en l’agenda política.
De no existir el procediment per presentar ILPs al Parlament, l’abolició de les curses de braus, des d’una òptica de defensa dels drets dels animals, només hauria aconseguit arribar al Parlament de manera molt precària: en el programa d’un partit animalista que aconsegueix representació, en alguna compareixença en una comissió parlamentària, en una visita d’una ONG a un o més grups parlamentaris… I des d’una òptica nacionalista, hauria naufragat en algun passadís del Parlament. Res comparat amb la profunditat i detallat debat que vam poder seguir al Parlament ni res comparable amb el ressò popular i mediàtic que ha aconseguit aquesta votació.
Encara que no ho sembli, l’èxit de la ILP antitaurina és una gran victòria per a tothom. Si algú hagués pensat un guió per incentivar la participació política, i hagués buscat quin era el millor tema perquè una nova pràctica democràtica rebi una gran atenció de la ciutadania i serveixi d’element exemplificador a emular, segurament no n’hauria trobat cap de millor que aquest. El sacrifici de les curses de braus és ben poca cosa comparat amb l’exemple de llibertat, de participació política i de democràcia directa que com a societat hem posat en pràctica i que hem demostrat que funciona.
Ara esperem que aquest nou instrument de participació directa segueixi oferint l’oportunitat de millorar, complementar o sacsejar la nostra enquistada democràcia partidària, i faci perdre la por a qui veu com una amenaça que els ciutadans pensin i actuïn políticament pel seu compte, sense tuteles. El proper pas serà aprovar una nova llei electoral amb, entre d’altres canvis, diputats territorials elegits en circumscripcions uninominals i amb oficina del parlamentari sobre el terreny, i diputats nacionals, elegits en una circumscripció nacional única. Les dues lògiques polítiques que se’n deriva enriquiran el debat parlamentari, trencaran la disciplina de vot de partits i obrirà més l’accés de la ciutadania als parlamentaris i al Parlament. Però, això, ja serà per més endavant.
