La Catalunya rebel

"No hi ha paraules per descriure el portentós ridícul que va fer la monarquia borbònica en la gala dels premis de la princeseta"

No hi ha paraules per descriure el portentós ridícul que va fer la monarquia borbònica en la gala dels premis de la princeseta. Desconeixien els governants les condicions del Principat? És clar que no. La prova és que van mobilitzar fins als reservistes i van tenir Barcelona en estat de setge. Per què es van obstinar en un acte que seria inevitablement vist com una provocació i condignament respost? És la prepotència colonial castellana de sempre?

No; per una vegada, no. És que les alternatives eren pitjors. Considerin: a) ajornament sine die dels premis; b) trasllat de l'acte, per exemple, a Marbella o a Santa Cruz de Tenerife. Dues ofenses, dues humiliacions a l'immens orgull hispà. No quedava més remei que fer el ridícul. Els reis van arribar en helicòpter, com un misteriós Deus ex machina, van travessar una Barcelona deserta com un malson dalinià i es van atrinxerar al Palau; van departir en pla rotllana de veïns amb els guardonats, els van donar els premis, la infanta va protagonitzar la carrincloneria prevista, es van anar-ne a sopar i es van obrir com havien vingut, per la porta de servei amb el borbònic cua entre cames.

El rei va venir d'incògnit. Però no com ho feia Harun ar-Raixid, que s'amagava per conèixer millor al seu poble, sinó per a escapar d'ell. La gent de Barcelona, arremolinada als carrers, li va donar la sonora recepció que mereixia i les autoritats van fer acte d'absència, excepte els socialistes que van estar a besar el que fos del rei dels republicans. Un èxit d'imatge i comunicació política.

La Casa Reial ha pujat una galeria de fotos de la històrica visita. Ni una panoràmica exterior. Distàncies curtes. Salutacions i besamans. La cursileria de la nineta amb el feliç pare a la vora. Aforament: ple el pati de butaques; tota la resta, buit. I, pel que fa al pati de butaques, si s'observa bé la foto, es veu que, a partir de la fila nou o deu, el públic són tots guardaespatlles, agents de paisà i functionaris, tots homes, tots vestits igual, com a soldats de terracota de Shi Huan. No hi havia ningú.

Un acte de propaganda típicament Potemkin, un fracàs que ni l'Espanya Global de Borrell podrà esborrar. No hi havia ningú a qui poguessin aprofitar les paraules del monarca que, com sempre, van ser per sostenella i no enmendalla. Una repetició en diferit de l'"a per ells" consagrat en el discurs del 3 d'octubre: cap voluntat de diàleg, repressió i ordre públic. Més llenya al foc de la foguera hispana.

Acabat el lamentable espectacle colonial, a la televisió espanyola es produïa l'únic debat d'aquesta campanya entre els cinc candidats dels cinc partits del galliner hispànic. Cinc homes perfectament intercanviables, com retallables de l'Épinal. Cinc representants de la meitat de la població i no de la meitat sencera, sinó d'un petit sector d'ella en termes d'edat, educació, de procedència social. O sigui, els servents de l'oligarquia prenent decisions sobre el conjunt de la població. Espanya.

 

Per descomptat, un pur guirigall, animat per les bestialitats del fatxa. El desacord universal és tan profund que el més probable és que el resultat de les eleccions doni la mateixa situació d'impàs o bloqueig que ara.

Tots els partits espanyols consideren l'independentisme català com l'enemic principal. Fins i tot Podem, que té un discurs respectuós amb la plurinacionalitat espanyola, forma part del bloc nacional espanyol. La seva plurinacionalitat enfurisma la dreta però no és la independència. Enfront de la independència són tots. Uns volen combatre-la a pals; altres amb reverències i seduccions. Però tots la combaten. Especialment el caça-recompenses Sánchez, que vol el cap del MHP Puigdemont com l'indi Fernández volia el cap d'Alfredo García a la peli de Peckinpah.

L'essència botiflera de l'estratègia d'ER d'entendre's amb el PSOE ha saltat a miques. Així i tot, ni una autocrítica dels seus dirigents. Al contrari, Rufián insisteix que repetiran les seves ofertes ja fracassades. D'aquí ja només cal deduir que aquesta estratègia és la de la claudicació davant l'Estat.

 

Comentaris (17)
Narcís ( acompanyo en el sentiment qui ho hagué de suportar .. vargonya aliena de por .. i .. és cap d'estat o .. família feliç quan innocents són empresonats, exiliats, estomacats i plomats ? ) Fa 4 dies
Verament aquest text detalla millor que qualsevulla fotografia l'espectre del què és aquest estat ! PD : semblava un programa d'aquests brosses que fan a tv's .. on n'eren els fonaments humanistes així la seriositat, la responsabilitat, la solemnitat, tot plegat, la majestuositat, vers la democràcia ?
Els premis Príncep/Princesa de Girona tornaran a Girona Fa 4 dies
Abans de l'aparició de la inexistent republiqueta tractoriana i de Madrenas l'hereu a la Corona d'Espanya ja era, entre moltes altres coses: Principe de Girona (des 1351), duc de Montblanc (des de 1387), comte de Cervera (des de 1353) i senyor de Balaguer (des de 1418).
Marc Fa 3 dies
O ets un analfabet o un manipulador. Aquests títols els ostentava el Rei de la Corona d'Aragó, i els borbons se'ls van fer seus el 1977.
Angelblau Fa 4 dies
Gràcies i Endavant
federalista Fa 4 dies
jajajjajajja de veritat aquest pobre pallasso mercenari a sou de la burguesia lladre no dona mes de si, pobre home quan llepava els pels del cul del felipe als huitanta per 4 durs, era mes inventiu i amb mes imaginacio que ara quan es el mamporrer a sou baix per cert , pujolins de la burguesia lladre pobre home.
PereB Fa 5 dies
Jo, votant des del 18 d'ERC, aquest cop votaré JxC per equilibrar la balança. En Rufian i en Tarda tenen la sindrome d'Estocolm i no ens conve donar-los mes poder del que tenen.
Mallorca Fa 5 dies
El règim del 78' té una tele única en diferents subseccions (La Primera, La 2, Antena 3, la Cuatro, Tele 5, la Secta) i un partit únic: -El Partido Popular Nacional Socialista Obrero Español de los Ciudadanos que Podemos con Vox y voto .Hasta aquí llega, hasta aquí Arriba España!-
joanka Fa 5 dies
Clavat en tot. Bona sintesi realment.
Cristopher Fa 5 dies
Magnífic com sempre, Ramón. La devallada de España cap als inferns és accelerada i probablement imparable; el més curiós és que ningú allà ho vegi, o ho digui. Aquests darrers mesos l'aquelarre és total, o global com diuen ells. ERC ha jugat a escacs amb l'estat espanyol, però ara cal clavar puntada al tauler!
Xurriaca Pallaresa Fa 5 dies
Admirat Sr. Cotarelo: El problema d'Espanya està en si mateixa, no és tant el necessari enemic de torn, qui els aglutina, sinó la por i desconfiança que es tenen entre ells, i ja se sap que quan no hi ha ni respecte, ni llibertat d'expressió i d'actuació, els únics Reis de debò, són l'extermini polític i la violència contra qualsevol, que no tingui la por que ells arrosseguen de fa tants i tants anys.
Resistència indepe Fa 5 dies
No hi ha ningú en aquest diari que pugui traduir bé els articles d'en Ramon? Fa mal als ulls que unes idees tan bones estiguin escrites amb tantes icorreccions Que irrespectuós i poc professional!
El Pilós Fa 3 dies
a la traducció automàtica de l'original en espanyol li convindria una petita revisió
entranyable Fa 5 dies
Mestre, la mare que't va parir, quin gran servei va fer a la causa del periodisme valent i compromès. Meravella d'article, per emmarcar, pura realitat, si no existisis Cotarelo t'hauríem d'inventar.
Català Fa 5 dies
Castella precida desesperadamente do apostolado de muitos límpidos democratas como o Doutor Cotarelo... bem sei que também há castelhanos a evangelizar na Catalunha...
Pitxolí Fa 5 dies
1. «...es van anar-ne a sopar»: «...se'n van anar a sopar». 2. «...Uns volen combatre-la a pals»: «...combatre-la a bastonades». 3. « "a per ells"»: ______ (no sé la manera genuïna de dir-ho)
MontseC Fa 3 dies
l' "A por ellos" no se hauria de traduir. (el meu teclat no te dieresi)
Miquel Peralta Fa 5 dies
Com sempre, gran article de l'admirat Cotarelo, i molt defectuosa traducció al català. El respecte a un col·laborador també es demostra amb una traducció correcta del que ha escrit.
Boris. Fa 5 dies
Està clar que ERC va claudicar el dia que Junqueras es va lliurar al jutjat. No va fugir, però va claudicar i si no arriba a ser per Puigdemont i la sentència del jutjat Alemany haguest estat condemnat per rebel.lio. No he vist que li donés les gràcies.
Espectador Fa 5 dies
PSOE =PP=VOX .
Molt d'acord Fa 5 dies
Com sempre, excel.lent