Catalunya Ràdio i el Baròmetre

"Tant professionals com anunciants i audiència segueixen fent prevaldre el criteri de l'EGM per decidir qui guanya i qui perd la batalla pels oients"

Les dades de juliol de l'EGM indiquen que Rac 1 es consolida com la primera ràdio del país amb 469.000 oients diaris. La Ser té una audiència molt estable i segueix en una històrica segona posició amb 458.000 oients. Catalunya Ràdio confirma la pèrdua del lideratge i queda relegada a un trist tercer lloc amb només 427.000 persones que la segueixen diàriament.

L'Estudi General de Mitjans és el treball estadístic que les ràdios de l'estat van convenir en el seu moment que seria la referència tant pels professionals com –sobretot- pels anunciants.

Avui però, Catalunya compta amb un altre informe. És el Baròmetre de la comunicació i la cultura. El baròmetre és un treball molt més acurat en tots els sentits. D'entrada perquè arriba a detalls inassolibles per l'enquesta espanyola sobre audiències de televisions, ràdios i revistes locals. Però, més enllà d'això, des d'un punt de vista tècnic, el baròmetre inclou dades molt més profitoses pels investigadors de la comunicació quan intenten conèixer, per exemple, detalls qualitatius dels consumidors dels mitjans del país.

Aquesta setmana s'han fet públiques les dades de l'últim baròmetre. En ràdio, apunten que Catalunya Ràdio manté el lideratge amb 526.000 oients. La Ser n'acumula 428.000 i Rac 1 queda en tercera posició amb 368.000 oients diaris.

Per poc que hi entenguin de sondejos, si s'acosten als mètodes que fan servir els dos estudis, s'adonaran de seguida que el baròmetre és molt més fiable en tots els sentits. Les dades del baròmetre han de ser forçosament molt més ajustades a la realitat que no pas les de l'EGM encara que només sigui pel volum d'entrevistes que utilitza per arribar a les seves conclusions.

Amb això no vull en cap cas provar de justificar Catalunya Ràdio com he fet altres vegades. Avui només pretenc constatar que, malgrat tothom observar el rigor de la feina dels autors del Baròmetre, tant professionals com anunciants i audiència segueixen fent prevaldre el criteri de l'EGM per decidir qui guanya i qui perd la batalla pels oients. Té cert sentit des d'una perspectiva comercial perquè les grans centrals de compres publicitàries tenen seu a Madrid i necessiten un criteri únic per decidir on insertar anuncis i a quin preu s'han de pagar. Però en té menys per l'audiència i pels professionals.

El Baròmetre està sent un bon material des d'una vessant exclusivament tècnica. Però políticament parlant, els seus responsables no han sabut convèncer sobre la utilitat de l'instrument ni sobre les virtuts contrastables que té respecte els seus productes rivals. I fins que això no passi, fer el baròmetre o no fer-lo és exactament el mateix.

 
 

Comentaris