És molt comprensible que el PSOE de Catalunya estigui tan indignat amb l’independentisme català i digui les coses que diu sense aturar-se a pensar en el retrat què en farà la història. La presa de consciència del nostre país aquests darrers anys, amb el consegüent Procés d’Autodeterminació, ha deixat aquest partit totalment desubicat i en números vermells. Com aquells negocis que, incapaços d’adaptar-se als nous temps, acaben fent fallida, el PSOE de Catalunya, sucursal del PSOE d’Espanya, ha patit una fugida de militants, de simpatitzants i de votants tan espectacular que s’ha situat al caire de l’abisme. El Procés ha llevat un munt de màscares, i especialment la dels falsos socialistes.
Estem parlant d’un partit nacionalista espanyol que ha viscut les últimes quatre dècades a l’ombra del Partit Popular. La prova més fefaent la tenim en el seu missatge electoral permanent: “Si tu no hi vas, ells tornen”, que és la viva expressió d’una profunda buidor intel·lectual. Com aquells superbiosos actors vulgars que, per tal de destacar, s’envolten de secundaris més vulgars que ells, el Partit Socialista necessita de la ultradreta per semblar el que no és: un partit d’esquerres.
Amb relació a Catalunya, d’altra banda, ja ha quedat clar que, més enllà de la disfressa, no hi ha cap diferència entre el Partit Socialista i PP-Vox-Ciudadanos. Cap ni una. Per això els veiem tots quatre sempre juntets embolicats amb la bandera religiosa de la ‘unidad de España’, tant en les manifestacions al carrer com en les votacions al Parlament de Catalunya o al Congrés i al Senat espanyols. Ara fa uns pocs anys, vaig publicar un llistat, no pas complet, de les vegades que PSC-PSOE i PP havien votat a Madrid en contra dels drets nacionals de Catalunya, i era espectacular. Espectacular i miserable. Un viu retrat dels extrems a què pot arribar l’autoodi català.
El 12 de novembre passat, quan el Parlament va votar la moció de la CUP sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya, el Partit Socialista, representat pel diputat Ferran Pedret, va dir que el poble català no té dret a autodeterminar-se perquè no és un poble sotmès. Segons ell i el seu partit: “Els catalans ens governem nosaltres mateixos amb l’autonomia” Ah, sí? Cal dir al senyor Pedret que no és pas il·legítim tenir ànima d’esclau, el que sí que és il·legítim és pretendre, com pretenen ell i el seu PSOE, que la tinguem tots els catalans.
De llibertat només n’hi ha una, senyor Pedret, i és la que permet que un poble decideixi per si mateix tot el que té a veure amb la seva vida, absolutament tot. El terme ‘autonomia’ no és mai sinònim de llibertat, si aquesta autonomia no és completa. Tot el que no sigui llibertat plena és sotmetiment. Sempre, sempre, sempre. I Catalunya és una nació sotmesa al poder dictatorial d’un Estat espanyol que se li declara superior i que li diu que no és ningú per decidir sobre si mateixa.
Però hi ha altres elements, elements terribles, que demostren fins a quin punt Catalunya és un poble sotmès, i un d’aquests elements són vostès, autoanomenats PSC, la policia de Pétain, que, en connivència amb Madrid, persegueixen, criminalitzen, emmordassen, apallissen, torturen, empresonen, dicten sentències feixistes i violen els drets humans en nom dels mateixos principis del Movimiento transvasats a una Constitució redactada amb fusells damunt la taula i contra la llibertat de Catalunya. Perquè l’autèntica veritat de tot plegat és que tota l’estructura estatal espanyola sorgida del traspàs de poders del franquisme a si mateix amb noms reciclats, està mil·limètricament pensada per lligar curt Catalunya i impedir, mitjançant el tancament a pany i forrellat de portes i finestres, la seva fugida de l’Estat espanyol.
Cal una forta barreja de cinisme, desvergonyiment, prepotència i malignitat per enviar milers de forces d’ocupació a una terra per reprimir les seves ànsies de llibertat i afirmar, alhora, que no és una terra sotmesa. Si no està sotmesa, per què el seu Parlament no pot decidir de què parlamentar? Si no està sotmesa, per què l’han d’ocupar? Si no està sotmesa, per què l’han de reprimir? Si no està sotmesa, per què l’han d’apallissar? En definitiva, senyor Pedret, si el poble català no és un poble sotmès, per què l’U d’octubre, quan votava –quan votava!–, el van agredir? I per què ara, dos anys després, continuen reprimint-lo, agredint-lo i ensangonar-lo? No són les paraules, són els fets els que demostren fins a quin punt Catalunya és un poble sotmès. I vostè i el seu partit en tenen prou de mirar-se al mirall per veure-hi els carcellers, els torturadors i els agressors.
