La Catalunya Nord també existeix

"Aquí s’està despertant alguna cosa, més enllà de les misèries de la política catalana i de les infinitament més patètiques misèries de la política espanyola"

Com Terol, la Catalunya Nord també existeix. Ho vam descobrir fa dos anys, amb la meravellosa i èpica història de com es van amagar les urnes fins al primer d’octubre i com es van burlar els policies i els espies d’un aparell estatal tan poderós com l’espanyol.

I ho acabem de descobrir aquests darrers dies, a través de les imatges de «lluita pacífica» a la frontera entre Espanya i França, que marca també la frontera psicològica entre dues Catalunyes. Hem vist, per exemple, l’alcalde de Prats de Molló, Claudi Ferrer, mitjançant amb la Gendarmerie guarnit amb la banda tricolor francesa i un llaç groc. Hem vist que s’organitzava una protesta espectacular aprofitant molt bé la festa de sant Martí, jugant amb els espais de ningú a la frontera, calculant impecablement la jugada. Hem vist (bé, no exactament, però sí que ens n’hem assabentat) de gestions París-Madrid però també París-Barcelona.

La Catalunya central (o del mig, per no ferir susceptibilitats) ha necessitat, en ambdues ocasions, de la Catalunya Nord, la germana mig oblidada. Com tantes altres vegades, és una història que va i ve.

Aquesta és la gran lliçó, i és potent, perquè hauria de canviar la perspectiva que tenim sobre el que està passant, més enllà del dia a dia.

Hi ha, en un pla d’igualtat i diversitat, una Catalunya del mig, la Sud (valenciana), la Nord i la Catalunya Est (Balears), i altres «esquitxos» de Catalunya (en un sentit òbviament no pejoratiu) com la Franja o l’Alguer. Aquest és el mapa que va emergint, entre infinites contradiccions i confusions, que va més enllà del pancatalanisme, i més aviat dibuixa un territori i unes relacions que podríem definir com a «catalanofonia». O millor encara: les catalanitats, amb un ampli espectre de diversitat i d’intensitat, però amb una força major del que podíem pensar fins ara.

Les catalanitats. És un concepte interessant, que obre joc en el món actual i futur, deixant-nos de nostàlgies medievals, molt boniques però molt poc realistes.

Unes catalanitats sense «Catalunyacentrisme», que sempre acaba en el «Barcelonacentrisme». Una realitat esmunyedissa, difícil de definir. Més aviat, un esperit que està revivint, que s’està enfortint i que té molt futur al davant.

Això és el que suggereixen els preparatius dels fets d’octubre de 2017 i el desafiament del Tsunami Democràtic a la frontera francesa, aquest novembre del 2019, després de la salvatjada de la sentència.

 

La Catalunya Nord també existeix. És França i està a França, segons com es miri, que no és ben bé el mateix. Té una altra història, una altra realitat política, econòmica, social, cultural. Però la frontera és menys frontera del que sembla. La Catalunya Nord té el seu espai en aquesta història, com a protagonista, no com a comparsa. Amb personalitat pròpia, amb un marge de maniobra diferenciat.

Aquí s’està despertant alguna cosa, més enllà de les misèries de la política catalana i de les infinitament més patètiques misèries de la política espanyola. Estem posant entre parèntesis els estèrils partidismes que no porten enlloc.

Estem despertant un esperit vell i nou alhora. Té molt o poc recorregut? Ho anirem veient, temps al temps. Demana pensar de manera nova, foragitar vells clixés i no embolicar-se en partidismes, fugides cap endavant i operacions estrambòtiques. Hi ha germans i germanes a l’altra banda de la frontera amb França, que són o poden ser catalans o catalanes d’altres maneres, possiblement el mateix que cap al sud o cap a les illes. I que són i poden ser tan «centrals» com qualsevol altra Catalunya, inclosa la que es creu més catalana que ningú. I a dintre de la Catalunya «del mig», a la seva zona metropolitana, hi ha una Catalunya molt espanyolitzada que cal saber entendre, valorar i gestionar amb intel·ligència.

El camp de joc és més gran del que pensem quan pensem a petita escala... La Catalunya Nord també existeix. Ens ho hem de dir i els ho hem de dir.

 

Comentaris (9)
blaver Fa 22 dies
al valencia de la safor quants pensen com tu 15 20 que no es el meu pais mamarratxo a veure que n' hi ha mes blavers o vosaltres et diria que deu a u blavers el que heu de fer els 4 pancatalanistes a sou es anar -vos en un tren i no molt ple sou 4, als condats del nord catalufos i deixar-nos en pau al 99.9 per cent dels valencians que volem ser aixo valencians i espanyols mamarratxo pancatalanista.
Català de la Safor Fa 22 dies
Molt ben explicat. De sempre ens han volgut amagar la història, però tan catalans com qualsevol català del Sud són i ho han estat els catalans de les 5 comarques que els espanyols donaren als francesos (com si els importés molt). Si no més, que d’allí sorgí el territori i allí nasqué Guifre el Pilós. Per cert, el que diguin els espanyols se’m refum, no és el seu país.
Català de la Safor. Fa 22 dies
Molt ben explicat. De sempre ens han volgut amagar la història, però tan catalans com qualsevol català del Sud són i ho han estat els catalans de les 5 comarques que els espanyols donaren als francesos (com si els importés molt). Si no més, que d’allí sorgí el territori i allí nasqué Guifre el Pilós. Per cert, el que diguin els espanyols se’m refum, no és el seu país.
Informa't millor espavilat @Batalla Fa 22 dies
Pràcticament els antics noms ja no existeixen. L'estat francès se'ls ha carregat. El departament dels Pirineus Orientals (= Rosselló) està subdividit en tres districtes: Ceret, Perpinyà i Prades. Totes les altres denominacions són somnis de secessionista ktalanet; fum.
blaver Fa 23 dies
la catalunya sud no existeix nomes en el teu cap malalt es espanya, i es diu regne de valencia o comunitat valenciana, aixo es aixi del 1238 quan el rei jaume primer va fundar el regne de valencia i es uan part de espanya on els partits pancatalanistes no han tret cap esco compromis una mica pancatalanista un esco , vox set en fi que som valencians i espanyols i parlem la nostra llengua valenciana amic rovira ocupa't de la teua terra i deixa als demes en pau.
valencia Fa 23 dies
a valencia som valencians no catalans, ni del nord ni del sud ho entens rovira,mai mos fareu catalans m'ho va ensenyar mon pare i a all el seu ademes els que pensen com tu caben al meu pais o regne en un trolebus ja ni compromis pensa aixo, aixo si erpv psan, i env esquerra nacionalisra valenciana uns deu mil vots entre els tres de una poblaciode 5 millions pensen com tu ho entens rovira o te faig un croquis.
Es una manera de fer i pensar a la que no s’ha volgut renunciar mai. Fa 23 dies
Perqué potser sense saber ho te molt posit cultural. Es el sentit comú sense escarafalls. Algú pot imaginar Catalunya central sense les dos o tres inmigracions de la Catalunya Nord ? O el refugi i origen que sempre han set les terres del nord?
Els països catalans no existeixen Fa 23 dies
Ni han existit mai. Catalunya nord, és només un terme encunyat en la dècada de 1930 pel nacionalista gavatx-català Alfons Miàs i que només fa servir el nacionalisme català. Digues Rosselló i encertaràs.
ganxó Fa 23 dies
Fotres de cul a la paret, mai ha servit de res. Sempre m'ha semblat que l'estat francés, encara que centralista ha sabut comprar aquesta parte de Catalunya. Mol diferent de la Ñ, que l'única cosa que els interessa es que els mantinguin sense fotra res. explotan i maltractant tot alló que tocan
Batalla Fa 23 dies
Rosselló Vallespir Conflent Cerdanya Capcír espavil't
La Valldigna Fa 23 dies
Els catalans som tan lliures que naixem on ens porta la nostra mare Llengua. Som tan fidels a les arrels que no les han pogut arrencar desprès de més de 500 anys d'intentar-ho. I no ho aconseguiran mai.