Catalunya no existeix

"L'última paraula només pot tenir-la el Parlament Europeu que, és d'esperar, no cedirà davant la persecució de dos dels seus membres"

"Bolívia no existeix", va sentenciar un dia la reina Victoria quan la van informar que, com que no tenia litoral, el país andí era fora de l'abast dels canons de la Royal Navy i, per tant, no podia devastar-ho. Mutatis mutandis, Catalunya és cada vegada més fora del abast dels canons espanyols.

D'una banda, el regne veí continua immers en els seus complicats embolics de pactes i contrapactes entre tres forces de dretes perfectament intercanviables, PP, Ciutadans i VOX, i cinc forces nacional-espanyoles idèntiques, aquestes tres esmentades més PSOE i Podem, o el sacre bloc patri. I amb cert motiu. La perspectiva de Madrid a punt de llançar-se al tercer ridícul olímpic després dels de Ruiz Gallardón i Botella posa els pèls de punta a qualsevol. A qualsevol que no es beneficiï de la follia de milions que va a deslligar-se amb el projecte. Sobretot ara que agafen les arques municipals plenes, després dels quatre anys de les diligents i estalviadores esquerres. Quatre anys per malbaratar, robar o pelar al càrrec dels que ho van fer "de cine" els últims 20 anys.

Enmig d'aquestes baralles pels diners, no és estrany que l'anomenada qüestió catalana no compti poc i molt a la Villa y Corte. Si a l'esquerra a l'Errejón li queda lluny, a la dreta li sembla d'una altra galàxia. I, quan volen adonar-se'n, es troben aquesta qüestió off limits. El conflicte per l'accés de Puigdemont, Comín i Junqueras a la condició d'eurodiputat és un conflicte europeu, no exclusivament espanyol, com diu el govern i el seu aliat, il signore Tajani, president de l'Eurocambra i nostàlgic del feixisme al seu país.

La llei espanyola exigeix acatament a la Constitució per asolir la condició d'eurodiputat. La normativa europea, no. En té prou amb la notificació de l'elecció del diputat, cosa que ja està, i la presència d'aquest a la sesió constitutiva de la cambra. Òbviament, si hi a contradicció entre totes dues, preval la norma europea.

No obstant aixó, l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha presentat al Congrés l'acta notarial d'acatament a la Constitució dels seus representats. És una mesura que tanca tota possibilitat d'acusació d'incompliment de la llei. Una mesura ex abundància cordis, per subratllar la bona fe dels electes davant l'evident mala fe de l'Estat.

Però Espanya vol imposar el seu criteri i la Junta Electoral Central (JEC), sempre disposada a donar una guitza, declara vacants els escons de Puigdemont, Comín i Junqueras, mitjançant martingales registrals. Com si fossin seus. Aquesta manifesta extralimitació només es pot entendre si la JEC ignora l'ordenament jurídic europeu i el fet que els escons són del seu Parlament en representació dels ciutadans de la Unió on ella, la JEC, no pinta res, com en cap altre lloc, per cert, donada la seva evident incompetència i partidisme.

 

Reclamar la presència física d'una persona en l'exercici d'un dret sabent que no se li permetrà exercir-lo per força major originada en un assumpte que no té res a veure amb l'exercici mostra una evident mala fe. Pràcticament un frau. En possessió de tots els requisits per ser investits eurodiputats, així ho seran els electes Puigdemont, Comín i Junqueras, que haurà de ser-ho in absentia.

S'inicia ara una batalla legal per l'estatus dels electes en la qual, lògicament, l'última paraula només pot tenir-la el Parlament Europeu que, és d'esperar, no cedirà davant la persecució de dos dels seus membres per un Estat arbitrari i injust que empresona i desterra a la gent per les seves idees polítiques. Per no parlar dels racistes decimonónics com Borrell, que es presenta vestit de safari com Livingstone a visitar els mandataris africans als quals, probablement, considera infrahomes, com considera insectes els catalans independentistes.

En tot cas, la representació exterior de Catalunya no té res a temer de l'Estat espanyol i els seus incompetents representants. I Catalunya sencera acabarà fora de l'abast dels canons d'aquest Estat-presó de pobles que, encara que siguin els de Gila, poden fer molt mal. I, per fortuna nostra, Catalunya deixarà d'existir per l'Estat espanyol. De la mateixa forma que l'Estat espanyol deixarà d'existir per a Catalunya.

 

Comentaris