Els nens ho són mentre fan preguntes: “papa, què és una república bananera?”. La curiositat infantil arriba a taula després de l’al•locució d’un tertulià radiofònic referida a Veneçuela. Improvisem la resposta mentre pelem la fruita de les postres: “els països on el caprici de qui mana té més força que la llei i, per tant, no saps mai a què atenir-te“.
L’escena familiar és de fa setmanes, mesos potser. La revisc perquè m’adono de com en resulta de perillós un argument tan senzill si no va acompanyat de més farciment. Amb explicacions tan someres, el procediment per nomenar el doctor Enric Marín nou president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals convertiria Catalunya en una república bananera i, és clar, aquesta és una infàmia que no ens podem pas permetre. De la família se’n pot dir, però en cap cas sentir.
Les dilacions en assumptes tan transcendents no són permissibles. Detectat l’error, esmercem-lo per la via d’urgència. Així que en el sopar d’avui mateix ampliarem la resposta per tapar qualsevol escletxa que possibiliti la confusió. Haurem de deixar ben clar que en països formals, legalistes i democràtics com el nostre, també pot passar que els governants tinguin l’ocurrència de saltar-se les lleis fruït del caprici, però que si ho fan per posar a resguard l’interès general i per fer front a una situació d’excepcionalitat, l’acció està legitimada perquè tots hi sortim guanyant. Perquè, a veure, com se’n sortiria Catalunya sense un president de la CCMA? A veure, com?
Hi sumarem, per acabar d’esvair tota ombra de dubte, que a més a més, els països seriosos, Catalunya n’és un, tenen mecanismes de control i institucions com el Consell de Garanties Estatuàries que asseguren que el caprici del governant que ha convertit una llei en paper mullat estava sobradament justificat. Quan aquest Consell dictamina que el governant s’havia equivocat, aquest es fa enrere, reconeix la pífia, rectifica i el respecte per l’ordenament jurídic queda restablert.
Amb això n’hi haurà prou per marcar definitivament les diferències entre una democràcia amb salut de ferro i una república bananera. Perquè el govern farà cas del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, no?
