Durant el debat monogràfic al Parlament sobre al sentència del TC, una de les intervencions que més em va cridar l’atenció la va protagonitzar el diputat espanyol Albert Rivera. En la seva línia habitual de martell del nacionalisme català, el líder de Ciutadans carregava contra qualsevol proclamació unilateral d’independència i exclamava als quatre vents que no volia que Catalunya fos com Kosovo. Deixant de banda la falta de respecte al poble kosovar, perquè semblava que en parlés com si fossin uns arreplegats, aquest dijous vam poder assistir a un fet històric que té Kosovo com a protagonista.
Com vostès sabran, la Cort Internacional de Justícia va emetre el seu veredicte relatiu al procés secessionista que el poble kosovar va protagonitzar mitjançant una proclamació unilateral de la seva Assemblea. Segons el parer de l’alt tribunal, no hi ha cap llei internacional que s’oposi a la independència d’un nou Estat. La proclamació unilateral de secessió no va violar, doncs, el dret internacional. D’aquesta manera, la votació de l’Assemblea de Kosovo, del 17 de febrer del 2008, és plenament vàlida i legal. Tema tancat.
Amb la sentència a la mà, en els propers dies assistirem a una allau de reconeixements internacionals. Fins ara, 69 dels 192 membres de l’ONU han reconegut la jove república. Ho han fet democràcies com els Estats Units, Alemanya, Noruega, Irlanda o Vanuatu, per citar-ne uns quants. No ho han fet altres països, com Rússia, Sèrbia o Espanya, per citar-ne tres de l’àmbit europeu. És igual. Ho acabaran fent i acabaran enviant-hi ambaixadors, perquè no poden aturar el curs de la Història.
Amant com és de la legalitat internacional, imagino que Albert Rivera es disculparà aviat i demanarà al ministre Miguel Ángel Moratinos el ràpid reconeixement del nou Estat. Tal com es diu en albanès, “faleminderit shumë!” (moltes gràcies!).
