Catalunya és un ou; Espanya no és una truita

"Els dos manifestos representen les dues espanyes de sempre: la teòricament de dretes i la teòricament d'esquerres; la dels rojos i la dels nacionals"

Catalunya aixeca passions! Excita la política espanyola i provoca que les diverses famílies ideològiques s'agrupin per posicionar-se davant l'aposta d'una Catalunya que està decidida a escoltar la veu dels seus ciutadans. La proximitat del #9N provoca que tothom (matussers i sibil·lins) tregui allò que porta dins. Plantegen la relació Espanya-Catalunya com el desafiament de l'home que veu perillar el seu matrimoni. Els matussers es manifesten com el marit intransigent que es va creure que el matrimoni només podia ser per a tota la vida sense que valgui l'opinió de la parella, i que està disposat a fer tot el que estigui al seu abast per impedir que marxi. No arriben al "la maté porque era mía", però s'hi acosten. El sibil·lins, en canvi, van de dialogants, de bon rotllo; és allò de "parlem a veure que ens passa, com ho podem solucionar, posem-hi una mica cadascú de la nostra part...". L'objectiu és el mateix, que la parella no decideixi, que no trenqui el matrimoni, que no abandoni la llar conjugal. Cap dels dos li vol preguntar allò de: "Què vols que fem? Què vols fer?"
 
Això és el que en desprèn dels dos manifestos que s'han presentat aquesta setmana sobre la situació de Catalunya. Dos manifestos que representen les dues espanyes de sempre: la teòricament de dretes i la teòricament d'esquerres; la dels rojos i la dels nacionals; la progressista i la conservadora; la creient i l'agnòstica... 
 
El text Libres e iguales, el més matusser dels dos, es disfressa de demòcrata i apel·la als valors de la Revolució Francesa --Llibertat, Igualtat i Fraternitat-- per dir que tothom pot ser lliure sempre que accepti les seves regles del joc que ells han imposat i que no es poden canviar. Que aquest és un joc amb les cartes marcades on ningú està autoritzat a manifestar-se si no és per dir que el que ells volen sentir. El grup d'intel·lectuals que han subscrit aquest manifest --tots ells de renom-- parteixen de la base que Espanya és un matrimoni per tota la vida i que la parella (Catalunya) no té dret a reivindicar que se sent maltractada. El text no sembla, precisament, un gran exercici de democràcia. Com a mínim, de la democràcia que es basa en la diversitat d'opinions i en el pes de les majories i les minories. 
 
El segon manifest Una España federal en una Europa federal és molt més sibil·lí, és molt més dialogant i promulga un reforma de la Constitució per trobar un encaix de Catalunya i Euskadi. Evidentment, aquesta reforma de la Constitució no se sap en que consistiria més enllà que el Senat (un tema molt sabut i pesat) esdevingui una cambra on els indis de la reserva hi puguin anar a dir la seva.
 
La filosofia del Libres e iguales és la de "la letra con sangre entra", és a dir, ma dura i zero concessions. La d'Una España federal en una Europa federal es la de canviar alguna cosa perquè no canviï res. Totes dues propostes ignoren que l'escenari de Catalunya, d'entrada, ja no és aquest. Un model o l'altre, o cap dels dos, només pot ser el resultat de la consulta del #9N. No està escrit que els ciutadans de Catalunya votin majoritàriament independència. No ho sabem. El que sí que està escrit és que la immensa majoria volen ser consultats.
 
Utilitzaré una expressió del periodista Jaume Barberà, a la tertúlia de Jordi Basté a RAC-1, on parlava de Catalunya com una truita. A veure, els dos manifestos, el matusser i el sibil·lí, l'intransigent i el dialogant, parteixen de la base que Espanya ja és com una truita de més d'un ou. Ja se sap que quan un ha posat més d'un ou al plat, els ha deixatat i ha fet la truita és impossible saber quina part de la truita era d'aquest o d'aquell ou. Però Espanya no és una truita. Catalunya és com un ou que té personalitat pròpia i que es pot distingir dels altres ous. El manifest matusser vol deixatar la personalitat de Catalunya, el sibil·lí solament li vol deixar un punt de gust. Però és aquest país que ha de triar per quin tipus de truita opta, per l'espanyola (amb diversos gustos, model sibil·lí); la francesa (un sol gust, model matusser) o la catalana (productes propis, de la terra, amb diversitat de gustos). 

 
 

Comentaris