Catalunya, capital Brussel·les

"El conseller Comín ha posat en circulació -a través d'una entrevista amb El Món- la idea que, a partir del 21D, caldrà un Govern que disposi d'una extensió fora de l'abast de l'Estat espanyol"

El reflex polític més important de la proclamació de la República Catalana és la constatació que l'Estat espanyol té límits i que la seva arbitrarietat repressiva ha estat incapaç, almenys de moment, d'emmanillar el president Carles Puigdemont i quatre dels membres del Govern legítim que continuen refugiats a la capital d'Europa. El "Puigdemont a prisión" que protagonitza totes i cadascuna de les manifestacions unionistes no ha passat de desig frustrat, tot i la ràbia que genera. Tant és així que els portaveus de la Moncloa i del PP han hagut d'aprendre a callar i respectar no només la justícia belga, sinó també els partits polítics -independentistes flamencs inclosos- que han posat en dubte la imparcialitat dels tribunals espanyols i l'essència democràtica del règim del 78.

 

El conseller Comín ha posat en circulació -a través d'una entrevista amb El Món- la idea que, a partir del 21D, caldrà un Govern que disposi d'una extensió fora de l'abast de l'Estat espanyol. Una proposta molt útil si es té en compte que el pròxim executiu català estarà sota vigilància permanent i amenaçat d'una nova aplicació del 155 en qualsevol moment. Seria absurd desaprofitar les garanties que pot atorgar la protecció d'un estat europeu que, a més, posa en evidència, cada dia que passa, l'autoritarisme a la turca del govern de Madrid.

 

 

Puigdemont és un actiu d'escala internacional. Val la pena aprofitar-lo perquè, per si sol, assenyala la feblesa democràtica d'un règim espanyol que fa col·lisionar els interessos i les conviccions del projecte europeu.

 

Comentaris