Si una cosa s’aprèn de viure en un país amb un idioma i una cultura tan diferent a la nostra, com és la xinesa, és la importància de la llengua. La falta de capacitat comunicativa crea dos móns en un mateix territori: el món real, basat en els costums i les tradicions del nadius, i el món bombolla dels immigrants. La falta d’interacció deguda a les limitacions lingüístiques crea una barrera social que ens porta al prejudici i a la falta de voluntat integradora.
La Generalitat ja ha dut ha terme campanyes per promocionar el català entre els nouvinguts a la nostra terra. S’han ofert cursos de nivell inicial de català gratuïts i s’ha promocionat l’ús a través de campanyes publicitàries. S’han donat punts per aconseguir la residència als immigrants que han decidit participar en aquestes iniciatives. S’ha fet molt, però encara s’ha de fer més. El gran flux d’immigrants està posant en una situació perillosa el català. La situació es més preocupant a grans ciutats on el català i el castellà comparteixen protagonisme. S’han de destinar més recursos per facilitar als immigrants de primera generació l’entrada a la nostra cultura i societat.
Els immigrants de segona generació, gràcies a l’escolarització en català, no es trobaran amb aquest problema. Però sí que es poden topar amb una altra barrera: aquella que imposem nosaltres amb els nostres prejudicis. Moltes vegades basats en falses assumpcions i en una visió esbiaixada de la realitat.
Si demanem als nous membres de la nostra societat que facin l’esforç d’aprendre la llengua i d’integrar-se, nosaltres també hauríem d’obrir la ment i fer l’esforç de comprendre la seva situació.
En poques paraules, la promoció del català entre els immigrants ha de ser una prioritat en les polítiques d’immigració. No només per facilitar la integració dels nous membres a la nostra societat, una societat forjada des dels seus orígens en els intercanvis culturals. Sinó també per evitar que la nostra llengua torni a estar en perill, i perdem tot el terreny guanyat ens els últims trenta anys.
