El castellà

"El català no és discriminació sinó oportunitat d’igualtat. El que passa és que a fora de Catalunya et diuen supremacista si penses això"

L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha trobat el pany però no la clau. Al Parlament, ha llançat aquest dimecres una sèrie de conceptes que grinyolen i més aviat són explosius, però que no deixen de ser grans veritats, a partir de les quals hi ha infinites opinions i lapidacions possibles.

Anotem-los, vinga. 1) «Catalans autòctons», poca broma. D’una, dues, tres o quantes generacions? Què fa que un català sigui més autòcton que un altre? Interessant, provocatiu i estimulant, la veritat. Barroer, també. 2) «Hi ha aspectes físics o cognoms que no semblen catalans». S’entén perfectament el que vol dir, tot i que la qüestió mereixeria una anàlisi una mica més refinada. Tanmateix, si passem de matisos i volem embolicar la troca, a l’Estat al qual estem ara mateix encadenats, si vols que et diguin supremacista, racista o qualsevol altra bestiesa, l’èxit és segur. 3) «La llengua catalana ens iguala». Té tota la raó. El català no és discriminació sinó oportunitat d’igualtat. El que passa és que a fora de Catalunya et diuen supremacista si penses això, perquè troben incomprensible que la humanitat no tingui com a llengua universal el castellà.

Però com que aquí no es tracta (o sí?) de lapidar ningú, fixem-nos en l’immens debat que obre l’alcaldessa de Vic, un debat que no té solucions fàcils des de la hipocresia ni des de cap talibanisme.

És exactament el debat que obre el camí a eixamplar la base, de veritat: com seria una Catalunya independent? Fins a quin punt acceptaria la seva diversitat, la seva realitat cultural? Quines garanties hi hauria?

Sembla que estem preguntant-nos què en fem del català, i certament és així, però en el fons ens estem preguntant què en fem del castellà.

Aquest és el pany, sens dubte, però la clau de l’alcaldessa no hi encaixa.

Si ens deixem d’estratègies partidistes i altres misèries de «pan untado con aceite», la gran qüestió no resolta a Catalunya és què en fem del castellà, què en fem d’Andalusia, què en fem de les arrels espanyoles, més sentimentals que polítiques, o de tantes altres arrels que han arrelat a Catalunya i són tan catalanes com les més «autòctones». Al capdavall, quan i com queda fixat què és autòcton i què no? A l’època ibèrica, romana, musulmana, carolíngia, catalanoaragonesa o hispana? O potser en temps de les invasions indoeuropees?

La gran qüestió és sempre la mateixa: què en farem del castellà? Segons quina sigui la resposta, s’eixamplarà o no la base.

Sense respondre a aquesta qüestió, demogràficament, no hi ha més recorregut que dècades d’empat infinit.

Potser no ho resoldrem en aquesta dècada ni en la següent. I menys encara mentre estem entretinguts amb pressupostos de misèria, amb partidismes electoralistes de curta volada, amb messianismes, amb traumes diversos. No és fàcil passar pantalla de veritat, perquè passar pantalla és més que un eslògan fàcil.

 

Hi ha centenars de milers de catalans, més o menys autòctons, que esperen una resposta. Alguns, no pocs, no saben ni volen saber que viuen a Catalunya. D’altres volen viure a una Catalunya no catalana. Però n’hi ha moltíssims que escoltarien amb molta atenció una idea d’una Catalunya molt catalana i al mateix temps molt respectuosa amb les arrels que, volgudes o no, imposades o no en el passat, ens han fet com som.

Mentre no trobem resposta a aquesta pregunta, anirem donant voltes a la roda dels hàmsters. Té raó l’alcaldessa de Vic: n’hi ha que som més o menys autòctons, però es tracta de què siguem iguals, si és que hem de fer una república del futur i no del passat.

En el fons, el concepte «no em canviïs la llengua» val per a tothom, no només per al català, i obre horitzons per a tothom. Aquest és el desllorigador, la clau que obre el pany i que eixampla la base: com de catalana ha de ser la Catalunya independent? I fins a quin punt serà capaç d’integrar les arrels castellanes, o altres, d’una part importantíssima de la seva gent?

Fins que no fem coincidir el pany i la clau continuarem en el bloqueig. Si trobem la resposta democràticament majoritària, la del pacte, la del respecte, la de les cessions que no són rendicions, la independència serà imparable.

 

Comentaris (10)
Pitxolí Fa 7 dies
Em sembla que l'anàlisi de Rovira és injust amb Erra. Entenc que li retreu no haver previst que l'adversari, sempre amatent, equipat i implacable, agafaria de les seves paraules allò que, tergiversant-les, més ens podia perjudicar. Però Rovira, en retreure-li això, d'alg. manera accepta el joc de l' adversari. És aq. joc brut el que cal ressaltar i atacar. Quant a «la resposta democràticam. majoritària, la del pacte, la del respecte, la de les cessions que no són rendic.», en les pa
ciutada del mon Fa 7 dies
en fi que dir de la sra erra, vomitiva, casposa, supremacista xenofoba, en fi un clon de la titella xenofoba que ens ha posat el pastisser, fugit, i que els catalans de be hem de patir, ben aviat la erra, la titella xenofoba i altres potser el pastisser de waterloo, seran nomes un mal somni com es eta a a euskadi, i aci com a espnaya n'haura un govern tripartit de progres i espere que com mes aviat millor, i els xenofobs racistes i supremacistes se n'aniran a la m al segle 21 no en tenen cabu
Casiopeo Fa 7 dies
Tengo dos lenguas y estoy muy orgulloso de ello ,no las hago competir entre si ,hablar una lengua que no es la materna no es ninguna concesion mas bien una riqueza ..
Fat Boy Fa 7 dies
Es molt facil. Sera objecte d'especial respecte i proteccio. Igual de respectat i protegit com esta el catala a la Franja de Ponent, per exemple.
Joan de Canyamars Fa 7 dies
A veure, si els catalans que parlem català no el parlem de natural, qui parlarà català? La majoria d´immigrants agraeixen que els parlis en català perquè és l´idioma de Catalunya i així se senten integrats a més que tenen l´oportunitat de practicar el català. Aquests de Cdanos que diuen que ells són catalans igual, no és cert. Són catalans legalment però no culturalment, són colonitzadors que volen imposar la seva llengua i no tenen cap estimació per la llengua i cultura del pa
Ramon Fa 7 dies
En realitat, des de 40 anys ençà només hi ha hagut dos actors polítics que hagin fet eixamplar la base independentista: Jordi Pujol i Espanya. I a sobre només el primer intencionadament.
Fat Boy Fa 7 dies
Es molt facil. Sera objecte d'especial respecte i proteccio. Es a dir, rebra el mateix tracte que el catala rep a la Franja de Ponent.
Ramon Fa 7 dies
L'articulista sosté la ximpleria d'ERC que renegant de la normalització del català i celebrant la caatellanització com quelcom bo s'eixampla la base. Sí, segur només cal mirar els resultats a Tavèrnia. ERC no ha fet cap castellanoparlant independentista. Només ha fet catalans renegats.
Ramon Fa 7 dies
Anna Erra va descriure a la perfecció el capteniment lingüístic de molts catalans davant algú que intueix que no és català o que no parla català. Un capteniment que per desgràcia és la norma. Un capteniment que és dolent per la integració i letal pel català.
Superioritat Fa 7 dies
Els que parleu castellà sabent català o podent-lo saber ho feu sempre de despreciar els que parlem català. I els catalans ens deixem humiliar. Mai us passeu al català, podem ser 19 parlant en català, en ve un de castellà i acabem tots en castellà. Tots aquest polítics que utilitzen el castellà ho fan per demostrar que són superiors. És un món lingüístic que considera que el castellà és superior i així anem.