Una seixantena d’empresaris i directius alemanys que diuen residir a Catalunya han signat una “Declaració”. El document recull fil per randa l’argumentari oficial dels portaveus oficials i oficiosos del govern espanyol, del PSOE, i dels partits catalans unionistes. A més, es permeten unes consideracions sobre el nacionalisme. Els signants tenen, no cal dir-ho, la llibertat d’assumir les opinions de qui sigui, i de fer les consideracions polítiques que considerin adients.
1. És tanmateix sorprenent que assumeixin sense cap mena de criteri polític que la independència de Catalunya només tindria conseqüències econòmiques i polítiques per Catalunya. Sorprèn molt que els empresaris no sàpiguen que si tots els mals que anuncien per Catalunya es compleixen, Espanya es queda amb un deute públic del 125% i una capacitat exportadora reduïda a 2/3 parts de l’actual. Dit altrament, Espanya menys Catalunya en un escenari catastrofista no és viable. Aleshores qui hauria de sortir de l’euro? Espanya?
2. També sorprèn que els empresaris ignorin el maltractament de Catalunya en infraestructures i finançament. No s’adonen que els camions que surten de les seves fàbriques paguen més d’autopistes? No els cal el corredor mediterrani per fer arribar els seu productes al món? No tenen problemes de transport els seus treballadors per culpa de Rodalies-Renfe? Com és que no valoren el potencial de negoci per a les seves empreses i de benestar pels seus treballadors que suposaria posar fi a la dependència? Demanarien als ciutadans i les empreses de Baviera o de Baden Wuttenburg que acceptessin un tracte similar al que l’Estat espanyol imposa a Catalunya?
3. I encara sorprèn més que els empresaris acceptin, sense manies, que l’Estat espanyol pot negar el dret als catalans a decidir democràticament el seu futur polític. No estan informats de la manera poc democràtica com es va imposar la Constitució espanyola vigent? No saben que el nacionalisme espanyol branda contra les reivindicacions catalanes la Constitució que fou tutelada per l’exèrcit, el sistema judicial, i la policia franquistes? Que no llegeixen el Financial Times, on obertament han desqualificat la Constitució actual com a “postfranquista”?
4. Alemanya ha patit en el passat recent un nacionalisme cruel, imperialista i racista. És un país que ha fet un exercici admirable de reconeixement de les pròpies culpes—en la mesura que els països tenen culpes i poden redimir-les. Tanmateix els empresaris alemanys sembla que ignoren els lligams del nazisme amb el franquisme, que tant se li assemblà. No saben que el franquisme va perseguir i castigar la llengua i la cultura catalanes en nom del nacionalisme espanyol? No saben que encara avui ni el Partit Popular ni el Govern espanyol no han condemnat el franquisme? Parlar dels perills del nacionalisme per criticar les reivindicacions democràtiques catalanes davant del nacionalisme espanyol i la seva història plena de sang, no els neguiteja la consciència?
