Tenen ja una certa tradició a casa nostra les xarxes d’intercanvi de béns i serveis que específicament prohibeixen l’ús de diners. Si el diner és només un mètode de bescanvi que millora i facilita el comerç, com és que provoca aquest rebuig? Com és que quan et dirigeixes a un mercat de bescanvi i preguntes si s’accepten diners reps un “no!” de resposta. Un “no” ple d’honesta superioritat moral per altra banda.
Penso que les persones atretes a aquest tipus de xarxes no tenen probablement un coneixement específic i clar del perquè el diner és dolent. Darrere de frases com “Contra el consumisme i la societat de l’opulència” que semblen purament estètiques hi ha un coneixement instintiu, subconscient de que quelcom no funciona al nostre sistema monetari. Una concepció quasi bé mística de que el diner és quelcom dolent per si mateix. Però ho és? Qualque tipus de diner?
La gent que ha passat en aquest món temps i les organitzacions que han crescut en experiència han arribat sempre a la necessitat d’utilitzar una divisa. Les monedes alternatives creades però, tenen moltes mancances i a vegades més debilitats que els propis euros. Les “gràcies” de Xaingra o les hores a ser retornades són, igual que els euros, una promesa a pagar. Poden esdevenir un impagat.
A més a més, no tenen les característiques necessàries per a servir de moneda. Ni serveixen com a preservació de valor ni tenen cap valor més enllà de la xarxa. Crec així doncs, i aquest és el meu missatge al sector, que més que una diferència entre tenir o no tenir moneda, el problema és tenir una moneda honesta o tenir una moneda deshonesta. Sospito que tot i que no en coneixen les raons, els participants en tals xarxes d’intercanvi, sospiten que l’euro no ho és. I l’encerten.
La gent que sent que alguna cosa està malament, que alguna cosa no funciona quan utilitzem euros és la primera que es mereix una divisa honesta. Una divisa que tingui alhora les propietats d’una moneda, no sigui una promesa a pagar ans un producte en si mateix i que serveixi per anar d’una xarxa a una altra per a major èxit del fenomen.
El dilema és doncs o bé continuar en l’anècdota, en el romanticisme de l’iniciativa o a atrevir-se a anar un pas més. A crear realment una economia alternativa amb un medi de canvi honest al servei dels participants en l’economia: la moneda de plata.
