Carta als presos polítics catalans

La primavera ha irromput amb força. El groc és omnipresent, des dels camps fins a les ciutats. No hi ha dia que passi sense recordar la greu injustícia a la qual us vol sotmetre un Estat espanyol que viola –ara ja sistemàticament– els drets fonamentals. No hi ha dia que passi sense recordar que la principal raó per la qual us estan privant de la vostra llibertat i dels vostres éssers més estimats són les vostres profundes conviccions pacífiques i democràtiques. Esteu empresonats, injustament i indeguda, per haver fet tot el possible perquè els ciutadans de Catalunya poguessin expressar-se sobre el futur polític del nostre país.

 

La situació és tan vergonyosament absurda que dos nois, un de 24 anys i l'altre de 29, estan a punt d'ingressar a presó per les lletres de les seves cançons. Qui havia de dir que a l'Europa del segle XXI, en plena revolució tecnològica, hauríem de viure un retrocés tan flagrant pel que fa a la llibertat d'expressió i la resta de drets fonamentals, drets a favor dels quals tantes i tantes generacions van lluitar incansablement. I efectivament, tot el que està passant és una prova meridiana de com és d'important no abaixar mai la guàrdia en la lluita per la llibertat i pels valors democràtics. És i sempre serà una lluita constant, i vosaltres, avui, esteu pagant el preu d'haver-les defensat amb dignitat.

 

 

Cada dilluns, malgrat la inevitable tristor i ràbia que genera aquesta situació, les places de les nostres viles vibren de dignitat per cultivar els valors que mouen el republicanisme, com són la pau, el respecte, l'amor, l'empatia i la defensa inequívoca de les llibertats fonamentals i dels drets humans. Tot això contra l'intent barroer d'alguns notables fabuladors de Sant Esteve de les Roures de fer-nos desistir del nostre lliure pensament a través de la mentida. Tingueu per segur que no se'n sortiran. Perquè la dignitat i els valors democràtics sempre s'acaben imposant. Aquest és el nostre terreny natural i d'allà no ens traurà ningú.

 

Som gent de pau. Ho hem demostrat mantes vegades i ho continuarem fent sempre i a tot arreu. Sapigueu que no descansarem fins que podeu estar a casa, amb les vostres famílies i amics, amb nosaltres, lliures a les places i als carrers. Seguirem sumant demòcrates a les nostres legítimes aspiracions, com sempre hem fet, amb els braços oberts i mirades amples. Amb estima. Amb ganes de bastir una societat més justa on només puguin regnar els valors republicans. Persistirem. I com  encertadament deia en Nelson Mandela, "després de pujar una gran muntanya, hom descobreix que n'hi ha moltes més per pujar". Bon Sant Jordi. Us volem a casa.

 

Comentaris